La història de sempre (1-1)

El València arribava a Sevilla com el pitjor equip del campionat de Lliga. Guanyar era una obligació per a no acabar la primera volta amb només 12 punts i haver de fer una segona meitat de rècord per a evitar el descens. A més, era una prova de foc per a Corberán, després de competir fins al final contra el Reial Madrid i superar l’eliminatòria davant l’Eldense. Per això, el tècnic valencianista va apostar per l’onze de gala, tornant a alinear Gayà i Mamardashvili un mes després, i triant els onze jugadors que millor rendiment han oferit en una temporada plena d’ombres.

Els visitants van començar el partit amb bon peu, mantenint la mateixa idea de joc que en els dos enfrontaments anteriors: pressió alta, velocitat amb la pilota i aprofitant els espais al contracop. No obstant això, el València va perdre l’aire prompte, cedint el control de l’esfèric al Sevilla i replegant-se prop de la seua pròpia porteria.

Els pocs llançaments de tots dos equips arribaven des de la frontal de l’àrea, però sense inquietar de debò cap dels dos porters. L’acció més polèmica va ser una trepitjada de Lukebakio a Gayà. Per televisió es podia veure com la sang havia traspassat la bota del capità valencianista. Encara que ho va intentar, era evident que Gayà no estava al 100% i patia un dolor considerable. Finalment, es va veure obligat a abandonar el camp lesionat en la segona meitat, entrava Yarek en el seu lloc. Un mal retorn per a un jugador fonamental com ell, peça clau en el lateral esquerre.

El Sevilla va buscar el gol fins al final de la primera part. La millor oportunitat la va tindre Saúl, després d’un gran passe de Lukebakio, però el seu tir amb la dreta, la seua cama menys hàbil, es va estavellar a l’exterior de la xarxa. Malgrat un inici esperançador en la segona part, el partit seguia el mateix guió, amb un València atrinxerat en la seua pròpia àrea.

Quan pitjor ho estava passant l’equip de Corberán, va arribar la jugada que canviaria el partit. Un contracop executat a la perfecció va posar el València per davant al marcador. Rioja, des de la seua posició habitual a la banda, va culminar l’acció amb un gran tir amb l’esquerra, impossible d’aturar per a Nyland, després d’una bona pentinada d’Hugo Duro. Rioja es va treure l’espina del pal que va estavellar contra el Madrid a Mestalla.

Des d’aquell moment, quedaven trenta minuts de patiment. Per a sumar, cal saber patir, i aquesta vegada la fortuna va estar del costat valencianista quasi fins al final. Un gol anul·lat a Saúl per fora de joc clar i un tir de Vargas que es va estavellar al pal van ser les millors oportunitats del Sevilla. Però els partits son molt llargs i València no va saber tancar-ho. Passat el 90, marcava Pedro en un error de Mamardashvili, després d’un dispar que anava fora. El València finalitza la primera volta amb 13 punts, últim a 3 punts de la permanència si no puntua el Getafe demà.