La crítica de Parejo a la gestió del València

Dani Parejo, amb 35 anys, continua demostrant que encara té molt de futbol per oferir. El jugador del Vila-real segueix fent història a la lliga espanyola, on recentment ha arribat a la impressionant xifra de 500 partits disputats. Este assoliment el situa prop del selecte grup de futbolistes amb més participació en la competició, un objectiu que podria aconseguir esta mateixa temporada en entrar al top-10. Tot i que la seua retirada encara queda lluny, ja ha començat a rebre reconeixements per la seua carrera excepcional, com el Premi FutbolJobs a la ‘Trajectòria Esportiva’, que li ha sigut concedit recentment.

La plataforma especialitzada en ocupació en l’àmbit futbolístic, FutbolJobs, va celebrar el guardó amb una entrevista en què Parejo va repassar la seua trajectòria. Durant la conversa, l’exjugador i capità del València CF no va amagar la seua tristesa en parlar de la situació actual del seu antic club:

“És difícil veure el València en este estat, sobretot després d’haver passat tants anys allí i haver viscut tantes coses. Per a mi, el València hauria d’estar lluitant per competicions europees cada temporada. Pot haver-hi anys en què no s’aconseguisca, però almenys caldria lluitar per això, no per evitar el descens. Veure el club en esta posició em fa molt de mal, i entenc que per als aficionats també és molt dur. Conec bé la gent de València, tinc molts amics allí, i sé que estan passant moments complicats. Al final, quan la gestió no és bona, estes coses acaben passant factura.”

Parejo també va recordar amb afecte el seu pas pel València, destacant tant les dificultats com els moments únics que va viure durant els seus nou anys al club: “Hi va haver situacions molt dures i complicades, però també experiències inoblidables que sempre portaré amb mi.“ Tot i això, va reconéixer que la seua eixida de l’equip no va ser com ell hauria volgut: “El club em va comunicar que no comptava amb mi, encara que em quedaven dos anys de contracte. És complicat estar còmode i feliç quan saps que no et volen allí. Tot i això, l’afecte que encara m’arriba de l’afició és una cosa increïble i que em fa sentir molt orgullós.”