Joc, set i partit al Betis i el València és segon en Lliga (3-6)

Triomf incontestable del Valencia CF en el Benito Villamarín per 3-6, amb gols de Kondogbia i Guedes en la primera part i Rodrigo, Santi Mina i Pereira en la segona. Tornava la Lliga i el VCF volia continuar la seua ratxa aconseguint la quarta victòria consecutiva. El repte era complicat, ja que davant estava el Real Betis, que havia guanyat tots els partits disputats com a local, amb una afició que calfava l’ambient des del primer minut. La primera ocasió va ser pel conjunt de Setién, amb un remat acrobàtic de Sergio León que se’n anava alt. La resposta, dels peus de Gayà, amb un xut amb la cama dreta després d’una bona acció per l’esquerra que parava Adán. A poc a poc, el VCF va anar trobant el seu joc i fent-se dominador de l’encontre. Però la bona disposició tàctica de dos equips molt ben treballats evitava la creació d’oacasions clares de gol. No va ser fins el minut 33 que Carlos Soler va tindre la primera, després d’una bona acció d’atac que acabava en un xut a les mans d’Adán. I un minut després, Rodrigo de primeres rematava un centre de Gayà des de l’esquerra i el baló per molt poc no es convertia en el primer. Eren els millors minuts valencianistes. I el premi va arribar a la tercera. Un centre de córner de Parejo el rematava, de forma magistral, Kondogbia per a fer el primer en el marcador. I just abans del descans, Guedes feia el segon amb el que segur serà un dels gols de la jornada i de la Lliga. Aprofitant un rebuig, des de fora de l’àrea la va posar amb la seua cama dreta en el mateix escaire, fent inservible l’estirada d’Adán.

La tasca en el segon temps no anava a ser fàcil. El Betis eixia amb la clara voluntat de remuntar, i el VCF sabia que havia de continuar amb la concentració, intensitat i bon joc demostrats en la primera part. Les coses podrien haver-se complicat molt, ja que el Betis va disfrutar d’un penalti a favor. Però baix dels pals estava Neto, que amb una gran parada va evitar el gol. I uns minuts després va arribar la sentència quasi definitiva. Novament Parejo des del córner la va posar al cor de l’àrea, i esta vegada va ser Rodrigo qui amb una cabotada feia el tercer i marcava una jornada més. El VCF estava de dolç, i el quart va arribar en un contraatac finalitzat per Santi Mina, que acabava d’entrar al camp per Rodrigo. I el que pareixia impossible va anar fent-se realitat. El Betis va marcar tres gols en 7 minuts, i va acostar-se molt en el marcador amb els gols de Campbell, Sanabria i Tello. La calma va tornar gràcies al gol de Zaza, i finalment el VCF se va emportar el triomf en un partit boig, que va sentenciar en el descompte Pereira.