Jaume Costa: “Marcelino era el millor entrenador que podia haver-hi”

Jaume Costa torna al Villarreal després del seu any de cessió al VCF. Una tornada al club de la seua vida. El defensa ha parlat de la situació actual del conjunt valencianista i del nou entrenador, Javi Gracia, a Ser Deportivos Valencia.

“Hi ha moments en el futbol que són difícils i durs, però no té res a veure en ser pare”.

“Esta temporada és d’eixes temporades que en els últims mesos, sobretot l’últim, es fa dur. Ho pases mal i l’únic que vols és que acabe el malson. Els meus primers mesos en el VCF van ser espectaculars. Estava molt content i molt feliç. El que passa si no eres constant, al final tendixes a relaxar-te. Haja el que haja passat, ha fet que nosaltres acabàrem esta temporada molt molt mal. I al final hem patit tots, qualsevol, encara que tu hages vist estos últims mesos que algú haja fet una cosa o altra. A partir d’ahí, ha acabat no de la forma que nosaltres volíem, però ara cal alliberar la ment”.

“He coincidit en vacances amb Parejo i estem molt fotuts per la importància que tinguérem i tenim i com arribem a tanta gent. Al final som dos jugadors que sentim l’escut i estem fotuts per com ha acabat tot”.

“Jo he sigut valencianista tota la meua vida. He sigut i sóc aficionat del VCF. Jo sempre intente ser una persona molt agraïda amb la gent que m’ajuda. Al final, tu fas el teu treball i hi ha gent que teu reconeix i hi ha que no. Marcelino és el que em porta a València, però si el director no dona l’OK, jo no arribe al VCF. Jo li tinc que donar gràcies al director per donar l’OK, el qual em va permetre a mi tornar al club on em vaig criar i del qual vaig eixir amb 21 anys intentant fer-me futbolista”.

“En eixe any que me’n vaig anar al Villarreal, jo he passat nou anys meravellosos on em forme i em faig futbolista professional. Em permitix jugar en Primera Divisió i em permetix jugar partits importants”.

“Amb el pas del temps comences a crear uns sentiments, els quals són inevitables. El Villarreal ha sigut el meu club de la maduresa i el club on jo m’he sentit molt important. Jo seguisc sentint eixe sentiment que em volen”.

“Quan nomene al director són Roig pare, Roig fill i Peter Lim. Quan Marcelino pregunta per mi, em passe un parell de setmanes esperant a l’OK del director. Al final, si Peter Lim no havera donat l’OK, jo no havera tornat”.

“Per a mi, Marcelino ha sigut l’entrenador que millor rendiment he tingut amb el Villarreal i este principi de temporada amb el VCF”.

“Jo arribe a un vestidor, al qual jo arribe cagat. Jo havia vivit moments molt durs amb Marcelino. És un entrenador que apreta molt. Jo em faig professional per ell, amb tot el que ell fa. Si al jugador no li apretes, es relaxa. El primer dia baixe, parle amb ell i me’n vaig a casa dient-li a la meua dona que no sabia el que era Marcelino hui en dia. Per a mi, Marcelino en el VCF era el millor entrenador que podia haver-hi”.

“Tàcticament i futbolísticament era espectacular. Personalment, era una autèntica passada, tant ell com el seu cos tècnic”.

“Jo el primer dia que vaig arribar, Rodrigo se n’anava a l’Atlètic. A poc a poc van passant coses. L’equip estava molt unit amb Marcelino. Celades també va crear un bon ambient. Al final van passant xicotetes coses. Després del confinament ja es palpen que han passat moltes coses, les quals feren que l’equip no es centrara en el que devia d’estar”.