I si un València-Oporto torna a marcar una era a Europa?

Hui s’enfronten València i Oporto a Alemanya, quasi 11 anys després que aquests dos equips ho feren a l’estadi Lluis II de Mónaco en la Supercopa d’Europa 2004. Per aquells temps, la del València era l’esquadra més temuda al futbol europeu; amb raó va ser nomenat millor equip del món uns mesos després. Aquella nit d’estiu de 2004, els valencians tancarien la seua millor etapa de la història (deixem a banda les Lligues dels anys 40) tombant amb sendes cabotades de Baraja i Di Vaio a l’equip portugués que havia acabat de proclamar-se campió de la Champions. Sense saber-ho, els del rat penat anaven a acomiadar-se aquella nit de la glòria europea… I fins ara.

11 anys després, en un context molt més humil per a un i altre equip, els dos conjunts es veuran les cares en un amistós que servirà per a reviure amb anyorança aquella època daurada en què uns i altres es repartien l’Europa futbolística. Ja ho van fer fa 3 anys, en altre partit estiuenc a Mestalla, però el de hui pot inspirar al València i recordar-li que es troba a punt de poder tornar a la màxima competició europea, aquella que ha estat a punt de coronar en dos ocasions i que el món de la pilota sap que està en deute amb l’equip que ara entrena Nuno Espírito Santo. Un València- Oporto per a dir adéu al futbol d’or del vell continent i altre per a cridar a la porta i dir que ja estem ací de nou. Per què no?