Han de començar a jugar junts Alcácer, Negredo i Rodrigo?

La situació que s’ha trobat aquesta temporada l’entrenador del València suposa una benedicció per a un míster però a la vegada un mal de cap a l’hora de gestionar els minuts i les participacions. Ens referim, clar està, a la unió en un mateix equip de 3 grans davanters com són Paco Alcácer, Álvaro Negredo i Rodrigo Moreno. Les voltes que han estat junts sobre el terreny de joc es poden comptar amb els dits d’una mà i sovint ha sigut en situacions desesperades i a última hora. Nuno mai ha plantejat un partit amb un esquema clar de 4-3-3 amb els seus tres millors homes ofensius gaudint de la titularitat que mereixen.

Comparant amb altres esquadres que tenen el mateix pseudoproblema, es pot observar que els respectius entrenadors no han dubtat en modificar o adaptar els sistemes de joc perquè els millors jugadors estiguen sobre el tapet com més temps millor. És el cas, per exemple, del Reial Madrid amb Bale, Benzema i Ronaldo, o del Barcelona, amb Messi, Suárez i Neymar. El plantejament a fer-se no és tan desgavellat: si dispose de 3 superhomes en la part de dalt i, a més, tinc gent a la banqueta per a suplir-los i que puguen rodar sense sobrecarregar-se, per què no van a jugar junts habitualment?

Aquest ha sigut un any diferent a la casa valencianista; nou propietari, nova estructura, nova banqueta i nova plantilla. Si havent explotat únicament el potencial d’un dels davanters, Alcácer, l’equip està a punt de batre el seu rècord històric de punts i classificar-se per a la Champions, què podria fer un equip amb els 3 jugadors mencionats posicionats com més còmodes se senten i amb una continuïtat que els done confiança? L’estabilitat i la seguretat són la base per a l’èxit i, afortunadament, hi ha banqueta i jugadors per a aconseguir això.