Granada-VCF: Pobra presència de futbol a Granada (1-1)

El València CF regressava a la competició domèstica disposat a tornar a sumar de 3 en 3, una cosa que els blanquinegres no abastaven des de fa 3 jornades consecutives. Amb el mateix onze que presentava Nuno el cap de setmana passat, davant el FC Barcelona, el valencianistes canviaven de xip deixant de banda la victòria del dijous a setzens de Copa davant el Rayo, i es posaven la granota de treball per enfrontar-se al Granada de Joaquín Caparrós. Un conjunt, el nassarita, que als primers compassos de partit va saber posar en compromisos als blanquinegres aplicant una bona pressió sobre la medul·lar valencianista per bloquejar el trio André-Parejo-Fuego.

Quasi sense voler (10’), el València creava la primera del patit a partit d’una treta de banda des d’el costat dret. Negredo baixava la pilota dins de l’àrea i André aprofitava l’assistència del madrileny. Desafortunadament, el xut del portuguès s’estavellava a les cames de la saga del Granada. Fruit d’eixa acció aïllada el VCF aconseguia refredar els ànims del Granada, controlant més el joc.

A la mitja hora arribava la millor de tota la primera part. L’autor de l’acció va ser Álvaro Negredo, el de Vallecas baixava el baló es marxava del seu defensor i quan encarava la porta de Roberto, apareixia Juan Carlos per molestar el suficient al ‘7’ blanquinegre i provocar que els seu llançament el marxarà fora. D’ací fins al xiulit final de camí als vestidors, el partit s’embrutava en joc, una faceta en la que els blanquinegres es veien perjudicats, amb 2 targetes grogues per a dos homes de creació, Parejo i André Gomes. La d’el de Coslada, amb suspensió per al pròxim partit. Amb el 45 ja superat el València tancava una primera part que de segur no serà recordada com la millor 1a part de la història del VCF.

A l’eixida de la represa, els de Mestalla tractaven de cuidar la pilota amb una eixida apurada del esfèric, però de tant en tant donaven l’esglai en pèrdues, que afortunadament no costaven massa de cara al marcador.

Amb el pas dels minuts el València continuava massa obligat al joc imposat per el Granada de Joaquín Caparrós, de tant en tant, André es botava el guió i oferia jugades de lluentor dins de l’espessor del partit.

Al falta de 20 per a la fi, Caparros va ser el primer en moure la banqueta. Cordoba es retirava veient perillar la seua continuïtat en el partit. Fruit del moviment en el conjunt andalús el València va saber començar a crear perill. Al 71’, de nou, Negredo estavellava la pilota al pal llarg de la meta defensada per Roberto, sent de nou la millor de la segona part. Quasi a continuació de la millor ocasió blanquinegra, el VCF va salvar-se de la crema, després de que el col·legiat li tirarà una ‘gran’ mà, assenyalant un fora de joc inexistent. Una acció que encara que no va ser el gol local, els de Nuno van tindre que pagar un peatge, car. Va vore com Mustafi havia de retirar-se amb molèsties al peu. Al seu lloc va reaparèixer junt a Otamendi, Rubén Vezo.

A falta de 10 minuts per al xiulit final, Nuno esgotava tots els seus recanvis. L’últim cartutx el gastava fent entrar a Paco Alcácer al verd. Prompte, eixa parella junt a Rodrigo de Paul, entrat també a la 2a part, donava el fruit gloriós del gol. Al 84’ una jugada entre De Paul, Alcácer i Negredo acabava amb el primer gol del ‘Tauró’ amb la camiseta blanquinegra. Després dels dos primers intents, el de Vallecas convertia a la tercera. Però minuts després el col·legiat, acabava amb la societat que havia fabricat el gol valencianista. Hernández Hernández mostrava la roja directa a Paco Alcácer per una falta que rebia el de Torrent  i que després contestava amb agressió cap a Juan Carlos. A falta d’un minut per arribar al 90, Success tornava la igualada al lluminós de l’estadi Nuevo Los Carmenes. El marcador amb el 1-1 ja no canviaria i el VCF certificava una jornada més la seua baixada. Una jornada més, i ja fa 4, els de Nuno no aconseguien els 3 punts, deixant-se agafar per equips més enfonsats en la taula classificatòria.