Gayà i deu més, sempre

La figura de Gayà al VCF és més que important. Està cridat a ser un dels jugadors que formen una llegenda al seu club de tota la vida, encara que les males llengües vulguen que fitxe per altre equip com més prompte millor.

Després de rebutjar la primera oferta ridícula de renovació al club, ha començat la campanya de desprestigi al jugador de Pedreguer per part de Meriton i els seus lacais, i a la ciutat de València.

Com van fer en jugadors com Parejo o Garay la temporada passada, els ‘dirigents’ que tenim ací a este club centenari, fan tot el possible per eliminar eixos jugadors que han sigut alguna vegada crítics en la seua gestió.

Lloc a la selecció regalat

José Luís Gayà no té mals partits al VCF, mai. El jugador de Pedreguer sempre ha estat, esta temporada i part de l’anterior, un pas per damunt de la resta dels seus companys.

Porta quallant unes grans actuacions des de principi de temporada, acurtant terminis sempre que ha patit algun tipus de lesió. Això sí, sort que va ser Gayà i no Kondogbia.

El cas és que per baixar un poc el seu gran nivell, el lloc més que merescut en el lateral esquerre de la selecció nacional està regalat. Encara haurà de donar gràcies a Luís Enrique cada vegada que el tècnic asturià el pose a la seua llista de vint-i-tres del combinat nacional.

Estic esperant l’article del Batzine fent un anàlisi ‘exhaustiu’ del jugador i superheroi com es pensen que és. Però bé, igual no troben a Gayà perquè ha estat desaparegut en els últims partits. No serà coincidència quan l’equip ha tret, majoritàriament, resultats positius amb el de Pedreguer sobre el terreny de joc. Per això, al meu equip, Gayà i deu més, sempre.