Fora de Mestalla continua fent fred

La mateixa història de sempre. El València CF ha tornat a empatar fora de Mestalla i continua sense guanyar a domicili en tota la temporada. No és impossible salvar-se només sumant a Mestalla, però s’està convertint en el gran llast del València per aconseguir eixir dels llocs de descens. Hui ho hauria pogut aconseguir sumant de tres, però els de Corberán continuen sent un dels tres pitjors equips de la competició, una imatge que s’ha repetit en totes les jornades excepte en la setena.

Però hi ha una dada encara més preocupant. El València és l’equip que més partits ha perdut (5) després de marcar el primer gol del partit. També és el conjunt que més punts (22) s’ha deixat pel camí després d’avançar-se en el marcador. Una mentalitat perdedora que està més que arrelada en uns jugadors que han normalitzat estar en les últimes posicions de la classificació i no guanyar partits.

Segurament era el moment més idoni per visitar El Sadar. La bona imatge vista a Mestalla feia creure que aquesta sí que era la bona. De fet, l’inici del partit no podia ser millor. Passats els primers deu minuts, Catena intentava deixar a Diego López en fora de joc. L’asturià ho aprofitava, regatejava a Sergio Herrera i feia el primer, tot i que era anul·lat per posició antireglamentària. Finalment, per uns centímetres, el gol va pujar al marcador.

La reacció d’Osasuna va ser bona i va començar a viure en camp contrari. Només deu minuts més tard, Aimar faria el primer dels seus dos gols. El València colpejaria de nou poc després amb un gol de Sadiq, el segon des que vesteix la samarreta blanquinegra.

Però ni tan sols posant-se per segona vegada per davant, el València va aconseguir tancar-se arrere i assegurar el resultat. Aimar, de nou, va marcar des de dins de l’àrea. La pilota va botar i va fer impossible que Mamardashvili poguera arribar-hi. I encara en una de les últimes jugades de la primera part, Mosquera va cometre penal. Budimir, aprenent del que va passar l’any passat, no va perdonar des dels onze metres.

El València ho va intentar de totes les formes possibles en la segona part sense arribar tampoc a aclaparar els locals. Corberán va anar amb tot per als minuts finals i va tornar a col·locar dos davanters en atac (Rafa Mir i Sadiq). Rafa Mir no va tindre grans oportunitats, però Sadiq va encendre la bogeria entre els aficionats. Centre de Canós i Sadiq, de taló, marcava de manera espectacular. Doblet del nigerià de Kaduna en una nit que va recordar el Sadiq de l’Almeria.

Al final no hi va haver temps per a més i el València acaba la jornada empatat amb els llocs de salvació. L’equip ha millorat clarament des de l’arribada de Corberán, però encara no li dona per a eixir de la zona roja. La pròxima setmana, Mestalla rep el Valladolid en un partit en què de cap manera es pot fallar si el València vol jugar la temporada que ve a Primera Divisió.