Exhibició incontestable de València davant el Zenit

La posada en escena de València Bàsquet no va poder ser millor, no sols per l’encert en atac sinó per les intencions. Igual que el dia del Madrid, els atacs van començar amb Dubi com a eix, generant avantatges al post i amb dos triples.

Els russos van carregar-se de faltes i entraren en bonus molt prompte, concedint 4 tirs lliures a Prepelic que permetien als taronja ampliar l’avantatge. Tot i això, els de Xavi Pascual s’havien mantingut al partit per mitjà de Pangos i van aprofitar una de les poques errades defensives dels nostres per acabar el quart sols 3 punts per darrere.

Les sensacions van continuar sent positives, però el Zenit és un dels equips amb menys fissures de la competició. L’equip es mostrava pacient en atac i aconseguia anotar amb facilitat i valentia i amb un Labeyrie que deixava mostres de la seua qualitat.

Quan la dinàmica del joc pareixia canviar i els russos començaven a imposar el seu ritme amb la defensa tan particular que els caracteritza, Van Rossom tallava amb un triple i una contra culminada a la perfecció el parcial de 10-2 en contra i calmava les aigües.   

Ponsarnau va decidir asseure’l, però sabia el que feia, ja que l’altre capità agafaria el relleu i continuaria superant Gudiaitis en el seu duel particular. Una llàstima que Hermanssonn no va anotar en l’última possessió de la primera meitat per anar-se’n als vestidors amb un avantatge major. Tot i això, València Bàsquet arribaria al descans amb un 41-44 favorable.

Després del pas pels vestidors, València va arrancar amb dubtes provocats per dos errors defensius, però ràpidament es va refer i va acabar quallant una gran actuació coral. Especialment inspirat va estar Derrick Williams, qui es creix quan puja la pressió. El tercer quart va acabar amb un parcial de 9-18 que situava el conjunt taronja amb +12 al marcador.

L’últim quart va començar amb uns passos i el posterior triple de Baron, i Zenit es va situar a 9 punts, però Labeyrie va contestar amb una gran defensa i tot seguit Zakharov va ser expulsat per 5 faltes. Els taronges estaven ací per a guanyar.

El conjunt rus va voler elevar el seu nivell defensiu, però els homes de Ponsarnau castigaven cada dos contra un en defensa i trobaven a l’home lliure. Amb això i unit a una gran defensa, València es va situar amb 17 punts d’avantatge amb 7 punts consecutius de Tobey.

Amb aquesta distància el partit estava sentenciat. Calia pensar en el bàsquet-average, ja que els russos van guanyar a València per 13. I el conjunt taronja no tan sols no va baixar el ritme, si no que davant d’un equip mort va voler fer sang.

L’equip va quallar un quart quart meravellós en el qual amb una exhibició va desquiciar al Zenit i que va culminar amb un parcial de 12-29 per a acabar guanyant de +29.

Finalment, victòria importantíssima per a València Bàsquet (62-91) en la seua lluita per entrar als playoffs en una de les pistes més complicades de la competició.