Este València no arranca (0-0)

Preocupa un València que no arranca esta temporada i que suma la quarta jornada consecutiva sense guanyar. Marcelino García Toral va deixar molt clar en la prèvia que no existixen objectius a mitjà termini i que el seu únic punt de mira era el Betis. No hi havia un més enllà i que, per eixe motiu, anava a posar en lliça als millors jugadors per a este duel. Ací van entrar Jaume, Ferran Torres i Kondogbia per Neto, Carlos Soler i Wass, respectivament.

Després d’una arrancada de domini sense perill del Betis, una gran arrancada dels valencianistes va acabar amb rematada des de prop de Gameiro a les mans de Pau López. El francés va rebre una magnífica assistència de Cheryshev, però al ‘9’ li va faltar potència en la rematada. Una llàstima perquè l’acció mereixia el premi del gol. Tanmateix, eixe moment va quedar apagat per la lesió de Kondogbia en el minut 12 després de colpejar a la pilota des de fora de l’àrea. Wass, quasi sense calfar, va haver de substituir al jugador valencianista.

I ahí va començar a dominar el Betis, de fet una pilota vertical a Inui va ser aprofitada pel japonés per a regatejar a Jaume i aconseguir el primer gol del Betis. Però el que no esperava és la ràpida i magnífica reacció de Piccini, qui ho va evitar des de la mateixa línia. Sensacional l’italià que va evitar el pitjor. Abans va ser Gayà rebujtant l’oportunitat de Boudebouz. Mestalla encoratjava als seus que van reclamar pena màxima després del llançament de Gabriel Paulista i rebuig amb el braç de Mandi. Això no obstant, l’àrbitre no ho va considerar punible després d’uns segons d’incertesa a l’espera del visionament de la jugada. En els compassos finals de la primera meitat el València CF va anar a totes i va tancar a un Betis que, per moments, defensava amb deu per davant de la seua meta. Encara així, els locals buscaven buits i tractar de fer mal a la poblada saga verd-i-blanca. Diakhaby, després de servei de córner, va cabotejar molt potent però alt. D’haver agafat porteria l’1-0 hauria arribat al marcador. Mandi, en l’altra àrea, també va provar en el temps afegit la seguretat i agilitat de Jaume. El mateix que Ferran, també amb la testa, però sense perill.

Després del descans el València CF va fer un pas al capdavant amb la intenció de marcar prompte. El Betis ja no tenia tant la pilota i els de Marcelino estrenyien les dents buscant els tres punts. I a punt va estar d’arribar en el minut 55 en una preciosa combinació entre Rodrigo i Parejo, que el capità va enviar al travesser sense deixar caure la pilota. Es va cantar el gol en les graderies i no era para menys. Ja era un altre partit, amb un sol color, el blanc-i-negre. I més quan Marcelino va cridar a Guedes per a eixir a la gespa en el minut 63. L’afició estava entusiasmada. Tres minuts després ja va voler estrenar-se com a golejador però el seu potent tret va pegar en la cara de Sidnei, que es va quedar KO. L’emoció anava en augment amb l’arribada de la xiuletada final, per les decisions arbitrals molt discutides per la graderia i, sobretot, perquè el València CF ho intentava sense sort. Batshuayi també va voler unir-se a la baralla pel triomf. El Betis ja no eixia de la seua àrea excepte en esporàdiques eixides sense major perill per a Jaume. No s’assemblava al de la primera meitat. Era un monòleg valencianista que mereixia la recompensa de la victòria. Al final, el València CF només va poder sumar un punt i seguix sense guanyar.