Els culpables continuen sent els mateixos

Des de l’eixida de Mateu Alemany l’apartat esportiu va passar a un segon pla completament. Som del València i solem caure ràpidament en l’error d’oblidar i pujar-nos a uns certs vaixells per inèrcia. És comprensible i jo mateix vaig pecar. Han sigut anys molt durs i simplement la tèbia possibilitat de tornar a tindre un equip competitiu ens va ennuvolar el judici. Però la realitat acaba posant sempre a cadascun en el seu lloc. És impossible que un entrenador que va debutar en primera divisió en 2015 poguera solucionar en un estiu l’esperpent de club que han provocat. El culpable continua sent el mateix. Ni Bordalás, ni Salvo (que es va equivocar en tot), ni Gayà, ni Soler, ni l’afició. El culpable és Meriton i ja dóna igual el que ocórrega en el verd. Portem anys sense guanyar perquè l’única victòria que ens faria eixir del pou seria la marxa de Peter Lim del València.

Els que tenim l’oportunitat d’anar als camps veiem les cares de tot el món. Ahir en el Villamarín tots vam veure la radiografia perfecta de la SAD. I per descomptat que Bordalás s’haurà equivocat en moltes coses, i segur que Alderete i Racic podrien fer molt més. Però per molt que els trompeters ens van voler vendre a l’estiu que teníem una bona plantilla, la realitat és que tenim un onze titular de mitja taula i una segona unitat de descens. I no som incendiaris per dir-ho. És la realitat. Hugo Duro, Helder Costa, Marcos André i cia. Aquest va ser el nostre mercat. En qualsevol altre moment de la història seria un insult. Hem perdut el nostre ADN del qual tant presumeixen. No cal demanar rebudes a l’equip en cada partit a Mestalla. Cal demanar manifestacions contra Kumar, Joe, Lim, Teo i Corona a cada minut, a cada hora i sempre que es puga. I continuar fent-ho quan l’equip guanye. I continuar fent-ho quan algun dia l’equip entre a Europa. Han d’entendre que ens és igual si el València acaba amb 50 o 60 punts. El futur de l’amor de la nostra vida està en joc. Passarà el temps, passarà la gent, jugadors, amos i presidents i els que heretarem el deute que està deixant aquesta gent som els valencians. Els que sempre vam estar i estarem ací.