CRÒNICA VCF 3-0 Llevant: El VCF espanta els seus mals davant Mestalla

Dos gols a la primera part i l’estoc de Negredo al 93’ permeten al VCF tornar a pensar l’assalt de la tercera plaça, tot davant un Llevant pobre de idees., incapaç d’inquietar als locals als 90 minuts.

Mestalla es vestia de gala per a un partit que cada volta guanya més protagonisme. Un derbi. El derbi de la Capital del Túria, del Cap i Casal, entre València CF i Llevant UD, a més a més, coincidint amb la festivitat de Sant Vicent. A més inri, el partit guanyava en emoció tenint en compte els objectius que persegueixen ambdós equips.

Amb la pilota ja rodant, els de Nuno havien de tractar de fer oblidar el més ràpid possible l’amarga nit a San Mamés de la passada jornada. Per tal d’abstenir-se d’eixe partit, els blanquinegres tenien l’al·licient de tornar a posar pressió sobre l’anhelada 3a plaça. Sense estar massa present en creació, amb poc la societat Rodrigo-Alcácer ja va dur perill a l’àrea blaugrana. Minuts més tard, concretament, al 10’, la indecència arbitral tornava a topar davant el VCF i tota la seua afició. Alcácer veia anul·lat el primer gol de la vesprada, assenyalant-li un fora de joc inexistent. A la tercera que va tindre el davanter de Torrent, res ni ningú va poder parar-lo. Mestalla celebrava el primer de la nit, després d’una preciosa cabotada del ‘9’ de Mestalla al segon pal, impossible per a Mariño.

1 a 0 i el València CF era amo i senyor del que succeïa al verd. Alcácer, un incordi, Cancelo massa per a la defensa granota i fins i tot Rodrigo trobava el seu punt de genialitat per executar els seus regats amb èxit. En poques paraules, molt València per a tan poc Llevant.

Just a l’arribar al 30’ de la primera, moment en el qual el Llevant obligava a emprar-se amb tot a Mustafi, hui cap de la saga valencianista, arribaven els primers minuts més austers dels de Nuno, cosa que tímidament aprofitava els d’Orriols.

Però de nou, el VCF tallava les ales a la possibilitat d’oferir alguna possibilitat als veïns i novament de cap, signava el segon de la nit. Minut 36 i Feghouli a centrada de Lucas Orban multiplicava per 2 la diferència a l’electrònic de Mestalla. Esta volta, a l’inici del segon gol valencianista, Rodrigo, arrancava en posició no reglamentaria, per tant, segona errada d’Iglesias Villanueva i el seu assistent de banda.

Amb l’arribada del minut 45 i el xiulit final de la primera part, tots dos equips agafaven camí cap als vestidors, on els de Nuno quallaven una bona primera part sense deixar en cap moment aparèixer als de Lucas Alcaraz.

Amb la represa i el partit totalment controlat per els locals, el conjunt llevantinista va fer servir la primera substitució per tal de trobar una possible reacció en els seus. Ivan López. Canvi destinat a desactivar l’activitat a la banda esquerra blanquinegra i generar alguna cosa més de perill.

Segon propòsit, aconseguit. Ivan al primer minut de la segona meitat enviava la pilota al travesser de la meta defensada per Alves, impol·luta fins al moment. Una taca sense importància.

Amb els ànims de nou tranquil·litzats, els de Mestalla tractaven d’ampliar la diferència a partit de la pilota parada. Però l’encert esta volta no estava de costat. Amb el partit en un moment molt plàcid, Nuno va començar el seu carrusel de canvis. André Gomes i Sofiane Feghouli abandonaven l’herba de Mestalla en sendes ovacions. De Paul i Barragán, eren els recanvis. Minuts més tard, Paco Alcácer era l’últim en rebre el reconeixement de Mestalla, Negredo era el recanvi. El Vallecà es sumava a l’atac blanquinegre, en busca de prolongar la festa a l’Avinguda de Suècia.

Qui si s’estava donant un festí era Joao Cancelo que prolongava el seu colossal partit actuant com interior. De lateral o de interior, el jove portuguès portava de cap a tota la saga blaugrana amb la seua electricitat i la seua velocitat.

El partit, ja pobre d’acció, moria a favor dels valencianistes. Arribant als últims minuts, menció especial a Diego Alves. El porter brasiler ja acumula 5 partits a l’estadi de Mestalla sense rebre un gol, traduïts a minuts, un total de alguna cosa més de 450 minuts.

La festa no va arribar al seu punt àlgid fins al 93’. Álvaro Negredo, protagonitzava un ‘Juan Palomo’ baixant la pilota i foradant la xarxa amb un xut que superava de manera magistral a Mariño, com només saben fer davanters com Negredo

Amb el xiulit final, els 3 punts tornaven a alçar al València CF prop de la tercera plaça, la d’accés directe cap a la Lliga de Campions, tot la setmana que toca preparar la complicada visita al Camp Nou.