El València perd els papers a Vigo (1-1)

El València botava al verd de Balaídos amb la intenció de no caure en la tristesa que acompanya durant les últimes 7 setmanes al grup de Berizzo. Temps en el que els celestes no saben el que és fer un gol i per tant, abastar els 3 punts. Nuno, va defraudar-se a si mateix i a Balaídos va trair-se amb el seu dibuix tàctic per no caure i mostrar eixa imatge d’equip ‘aspirina’. El 4-4-2 va deixar pas al 3-5-2, que tan bé, havia funcionat a les últimes dos jornades.

Tot i les febleses que últimament mostrava el conjunt de Vigo, el bon tracte de baló dels de Berizzo li va concedir la millor ocasió al arribar al 8 de la primera part, fruit també d’una errada d’Otamendi, però Alves contestava davant el potent xut d’Orellana. L’ímpetu gallec va eixir des de ben prompte.

La primera blanquinegra va arribar al 19’. Rodrigo centrava dirigit cap a la testa d’Alcácer, per la seua cabotejada cap al segon pal anava massa fluixa. El València superava amb esta oportunitat les bones sensacions dels de Balaídos. Sobre passat l’equador de la primera meitat, el col·legiat va senyalar els onze metres a favor del Celta de Vigo. Un penal un tant discutible comes per Otamendi. El de sempre, Alves, tornava a aparèixer per salvar els mobles. Preocupant era la situació dels celtarras. Ni de penal eren capaços de trencar la seua sequera, enemistat total amb el gol.

La primera part caminava cap al minut 45, però abans del xiulit que obligava a fer el camí cap al vestidors, Rodrigo, agafava la pilota partint des d’el costat dret, arribava a la frontal de l’àrea i des d’ahí, colpejava dur i sec superant a Sergio. Al 43’ els blanquinegres signaven el primer gol de la nit, signat per l’hispà-brasiler, que feia el seu segon gol oficial (0-1).

A la represa, el Celta, anant per darrere del lluminós va introduir més carn, Nolito. Berizzo no es veia tan inferior i va introduït altra variant ofensiva per tractar d’igualar la lluita al camp. Este efecte va fer posar una marxa més al partit, els blanquinegres es mostraven millor organitzats al primers compassos de la segona meitat, però el domini de l’esfèric era local.

Al 60’ els de Berizzo trencaven, per fi, la seua maledicció. Després de 7 jornades, Orellana, a la tercera, aconseguia batre a Diego Alves després d’un corner pentinat cap al segon pal. Amb l’1-1 el partit tornava a canviar, començava un nou enfrontament a mitja hora. Per este motiu, Nuno va aprofitar per realitzar la primera substitució valencianista; De Paul per Álvaro Negredo. Tot i este moviment, la pilota continuava sent de domini celeste. Màximes del futbol, sense pilota, les ocasions, hui, no arribaven. Nuno des de la banqueta no era capaç de donar amb la tecla precisa.

Als últims minuts els blanquinegres, van vore perillar el punt que, de moment, atresoraven. Finalment, amb els 90 minuts complits, l’1-1 va ser el resultat final. Poc més va merèixer el conjunt de Mestalla davant un Celta que arribava molt necessitat. Este empat a Vigo frena la dinàmica victoriosa dels valencianistes que deixen marxar una oportunitat d’or amb els enfrontaments directes entre rivals, a hores d’ara, directes d’esta jornada.