El València guanya 17 anys després en el Bernabéu en un partit apoteòsic

Jugar sabent que, passe el que passe, acabaràs la jornada fora dels llocs de descens et permet afrontar el partit amb molta més tranquil·litat. Siga per eixe motiu o perquè realment Carlos Corberán va saber trobar la tecla que havia fallat contra el Madrid o el Barça, l’equip va competir durant els 90 minuts contra un dels millors equips del món, com és el Reial Madrid. Hi hagué fortuna en diferents moments, però també intensitat i claredat per anar-se’n al descans per damunt en el marcador. Mamardashvili va saber sostenir l’equip en moments clau i Diakhaby va provocar la bogeria en l’afició valencianista amb un gol que posava el València per davant. Al final el València va obrar el miracle en el Bernabéu en un final meravellos amb el gol d’Hugo Duro

Corberán plantejava un onze amb grans rotacions després que Luis Rioja, Gayà i Foulquier (entraven en el seu lloc Aarons, Jesús Vázquez i Diakhaby) compliren cicle de targetes grogues després de forçar l’amonestació contra el Mallorca. El plantejament va ser l’encertat, però una gran passada de Fede Valverde des del centre del camp deixava a Mbappé tot sol, que queia a terra després d’un contacte mínim amb César Tárrega. Una d’eixes jugades que en contra mai s’haurien xiulat però que Cuadra Fernández (àrbitre madrileny però del col·legi balear) va confirmar des del VAR. Mamardashvili va fer la primera actuació estel·lar de la nit parant-li el penal a Vinicius. Els valencianistes responien amb un sonor “Vinicius, baló de platja”, més enllà que els seus càntics es van escoltar majoritàriament durant els 90 minuts tot i estar en clara inferioritat numèrica.

Però en un partit on semblava que el València pràcticament no tenia res a fer, va aparéixer el cap de Diakhaby per donar esperança als blanquinegres. Segon gol des de la seua lesió demostrant que la seua presència és imprescindible no sols en defensa, sinó també en segones jugades o en joc aeri.

Amb el València per davant en el marcador, el partit es convertiria en una allau constant de Mbappé, Brahim, Bellingham i companyia que obligarien Mamardashvili a esforçar-se al màxim. I si no podien passar més coses en els primers 20 minuts, Diakhaby se la ficava en pròpia porta en un rebuig horrible i incomprensible. Però el VAR, estranyament en el Bernabéu, es posava del costat del València i corregia l’acció per fora de joc en l’inici de la jugada de Mbappé.

El Reial Madrid no es pensava rendir, ni molt menys, i Kylian insistia des de la frontal amb un tir al pal llarg. També va haver d’intervindre Mamardashvili després d’una paret entre el ‘9’ del Madrid i Brahim. En els últims minuts de la primera part, el Madrid la tornaria a tindre, amb un travesser de Mbappé en fora de joc després d’una passada de cap de Rüdiger en un servei de cantonada. El València va aconseguir anar-se’n al descans per davant, però Vinicius marcaria als tres minuts de la segona part en una mala acció defensiva de Jesús Vázquez.

Però encara hi hauria temps per a la bogeria absoluta del València. El Madrid apretava en l’afegit i en un contracolp d’escàndol del València, Rafa Mir li la donava a Hugo Duro per a avançar-se. Sí, el València guanyava en el Bernabéu 17 anys després. La reacció de la banqueta era la mostra clara del que estava aconseguint el València. Tots sense excepció van eixir corrent cap a Hugo Duro que havia entrat en la segona part. Amb 34 punts el València està virtualment salvat i serà equip de primera divisió.