El València fa història en clau negativa

19 punts en 18 partits. Tres entrenadors – un d’ells el delegat de l’equip, un director esportiu, dues dimissions, una tanca contra la premsa, viatges a 12.000 quilòmetres, una graderia d’animació sense animació i un club assolat per les guerres internes que han perjudicat al plànol esportiu de facto. Així com uns jugadors que es donen colps en el pit quan guanyen, no quan perden. L’única nota positiva té sang blanquinegra, un futur prometedor i una figura de llegenda. Com els Puchades, Albelda, Fernando i Claramunt. Però paciència i molt afecte per al bo de Carlos Soler.

Un bagatge desolador i sense parangó

El València després de 18 partits – mancant l’ajornat enfront del Reial Madrid – ha completat la pitjor primera volta des que s’instaurara els tres punts per victòria (1995/96). Fins i tot els registres demostren que ni tan sols en la temporada 1985-1986, la del descens a Segona Divisió, l’entitat che acumulava un pitjor bagatge de punts en comparació de la present campanya.

El València no havia finalitzat per sota de la 13a plaça en els últims 22 anys. Este curs els xes es troben en la 15ta posició. Tampoc havien marcat 19 punts després de 19 partits. Fins i tot el curs del descens, si s’equilibra a tres punts per triomf, el València hauria sumat un total de 21.

A nivell de partits guanyats solament en aqueix curs del fatídic descens el club blanquinegre havia sumat únicament 5 victòries. I solament en dues ocasions havia perdut més de 9 partits :(10) en dues ocasions. En la 2013/14 quan va ser destituït Miroslav Djukic i en la 1997/1998 amb Jorge Valdano a la banqueta valenciana.

Respecte al registre de gols en contra solament el València va rebre més gols que en la 2016/17: l’any del descens amb un total de 37. A estes estadístiques, que reflecteixen a les clares la negativa i històrica temporada que ha realitzat fins ara el club de Mestalla, se li ha d’afegir una altra més vergonyosa. Els valencianistes solament han deixat la seua porteria a zero en una ocasió (0-2 vs Vila-real). Així mateix s’han esfumat fins a un total de sis punts en el temps de descompte durant el primer tram de competició domèstica.

Ball d’entrenadors a Mestalla i solament un Salvador

De tal dimensió ha sigut la bogeria patida en l’Avinguda de Suècia durant els primers mesos de competició que fins a tres entrenadors han desfilat ja per la banqueta de la sèquia xe. Pako Ayestarán va dirigir a l’equip únicament quatre partits, malgrat haver sigut la ferma aposta per motius d’estretors econòmiques de Jesús García Pitarch. 4 partits i 0 punts per al tècnic de Besain. Després Cesare Prandelli va arribar amb la vitola d’un tècnic bragat i experimentat, a més de comptar amb reputació internacional. Gens més lluny de la realitat. Més enllà del seu famós “fuori”, que li va servir per a dinamitar el vestuari, el transalpí va collir uns nombres pírrics. Vuit partits, una victòria i tan sol sis punts en el caseller per a la ‘prima donna’ de Orzinuovi que va dimitir al no engolir amb la forma de procedir del club presidit per Layhoon.

Salvador de nom i de professió, Voro, ha sigut el que major rendiment quant a puntaje ha collit. El mític delegat i llegenda che es va posar el vestit de preparador principal de l’equip de la seua vida de forma oficial i no interina enfront d’Osasuna. Després de dirigir tres partits de forma interina a l’equip, ara és l’encarregat d’eludir el descens i signar la permanència. En el seu haver-hi estan els millors nombres d’un entrenador aquest curs en el conjunt che. Sis partits, quatre victòries i 13 punts de 18 possibles. Molt millor que els seus homòlegs i amb una mitjana comparable al del tècnic de moda en LaLiga, Jorge Sampaoli, amb 2,16 punts per partit.