El València es queda fora d’Europa amb la derrota a Sevilla

El València afrontava la visita a Sevilla com a l’última bala per a jugar competicions europees la temporada vinent. Havia de guanyar i esperar que els resultats acompanyaren. Per a la batalla, Voro sorprenia alineant a Jaume, Mangala i el retorn a l’onze de Coquelin i Parejo després dels rumors de la seua possible eixida.

El partit va arrancar amb el València intentant realitzar un partit seriós, ben plantat en defensa i basant les seues opcions en fer un partit llarg i mantenint la porta a zero per a intentar aprofitar les opcions que es generaren a l’atac. Guedes es va retirar lesionat a l’inici de l’encontre, tancant una temporada decepcionant a títol personal.

Les ocasions més perilloses van ser per als locals, quasi totes per mitjà d’Ocampos, molt actiu tota la nit. El Sevilla va dominar una primera part amb poques ocasions en la que la més perillosa per als de Voro fou un llançament a baló parat de Parejo que Bono va desviar a corner.

Els resultats acompanyaven, però després del pas pels vestidors tot va canviar i Reguilón va avançar els de Lopetegui en una acció en la qual la defensa del València va actuar com a espectadora del golàs del lateral sevillista. Una hora de partit i l’objectiu del València s’esvaïa.

El gol va acabar de matar a un equip moribund que deambula pels camps de la geografia espanyola des del confinament. Un equip que venia de ser campió amb un projecte ambiciós al qual la propietat s’ha encarregat de dinamitar. I el futur no pinta a millor. Molt haurien de canviar les coses per a tornar a il·lusionar a una afició maltractada als últims temps. És el que hi ha.