El València es fa fort i torna a la senda de la victòria

El València es va imposar al Villarreal per 2-0 amb gols de Guillamón i de Carlos Soler en un partit marcat pel bon nivell defensiu de l’equip. Es va veure durant els 90′ un València més replegat i compacte, que pressionava menys en camp contrari, però més compacte i més segur.

I és que tornava el València a Mestalla després de la desfeta del Villamarín i immers en una espiral negativa de resultats i sensacions. Per a revertir la situació, Bordalás va introduir canvis tàctics a l’onze i va apostar per un 4-3-3 amb Racic-Guillamón-Wass al mig del camp i Guedes-Costa-André a l’atac.

El duel va arrancar amb el Villarreal imposant la seua idea i dominant el joc situant-se en camp del València. La pressió dels d’Emery va ser molt bona durant el primer tram de partit i a penes va permetre transicions ofensives dels de Bordalás.

I amb aquest context de jugar en camp contrari i recuperar ràpid el baló, els castellonencs buscaven una vegada i altra a Danjuma. L’holandés, va ser un mal de cap per a la defensa valencianista i amb cada conducció desbordava a Foulquier i guanyava metres.

Per la seua banda el València, incapaç de situar-se en camp contrari, resistia sense permetre ocasions clares i intentava eixir al contraatac, però amb un Guedes massa sòl al capdavant de l’atac. 3 tirs llunyans de Guedes, Gayá i Wass van ser el més perillós del primer tram de partit.

El descans s’aproximava i Cillessen va salvar el primer gol del Villarreal amb una mà espectacular després d’un remat d’Aurier. És fonamental que l’holandés recupere el seu millor nivell per a les aspiracions del València aquesta temporada.

Quan el 0-0 pareixia que no es mouria abans del descans, Guillamón va entrar a l’àrea pel cantó dret, es va plantar davant de Rulli i va definir com defineixen els grans davanters. Alçant la vista, mirant al porter amb calma i picant-la per damunt de manera suau per a fer el primer del partit.

El gol va encendre Mestalla, que estava apagat durant el duel i es van viure uns últims minuts frenètics amb un possible penal sobre Racic, però finalment, amb l’1-0 es va aplegar al descans d’una primera part que el Villarreal havia dominat per`ò que guanyava el València.

Després del pas pels vestidors, Emery va substituir a Parejo i l’excapità valencianista se’n va anar ovacionat. Mestalla no oblida. Boulaye Dia va ser el seu substitut i Chukwueze va entrar per Yeremi Pino. El conjunt groguet anava a l’atac. Per la seua banda, Bordalás va donar entrada a Soler en lloc de Racic.

Els minuts corrien i en el partit no passaven massa coses. El València defenia replegat amb una estructura de 4-5-1 que en ocasions aplegava a ser 6-3-1 i tractava de sentenciar el partit al contraatac. Gayá va gaudir d’una bona ocasió després d’un un córner, però el seu tir va eixir desviat per poc.

A un quart d’hora del final, Paulista va haver de ser substituit i va entrar Diakhaby. A més, Correia va tornar a la gespa en lloc de Marcos André. Tot seguit, Guedes va tindre una ocasió immillorable per a sentenciar, però Albiol va rebutjar el baló a c´órner quan ja es cantava el segon.

Tot i això, el segon no va tardar en arribar. Foulquier va ser travat dins l’àrea i Carlos Soler va transformar el penal per a ampliar distàncies. El València respirava i Mestalla gaudia després d’una mala ratxa. Piccini va reaparéixer i Gayá va tindre una discussió amb Unai Emery que va encendre la graderia.

Finalment, el marcador no es va moure i el València va tornar a la senda de la victòria després d’un partit en el qual va recuperar la solidesa defensiva.