El València empata amb el Huesca un partit que mereixia perdre

El València afrontava la tercera jornada lliguera amb l’objectiu d’oblidar la derrota a Balaídos i seguir fent-se fort a Mestalla. Per al duel, Javi Gracia introduïa rotacions amb l’entrada de Guillamón en lloc del lesionat Paulista i de Racic, buscant fer-se fort al mig del camp.

El partit va arrancar, com ve sent habitual, amb domini del Huesca. El conjunt de Míchel va jugar a plaer durant tota la primera part, mantenint la possessió de l’esfèric, controlant el ritme del joc i disposant de les millors ocasions mentre el València corria darrere del baló i no aconseguia enllaçar dos passes seguits.

Tot i això, van ser els de Gracia els que es van avançar al marcador en l’únic remat a porta. Que no era ni remat, ja que va ser en una falta lateral en la qual no va tocar ningú i es va acabar colant en la porta defensada per Andrés Fernández. 1-0 amb la llei del mínim esforç en una mala primera part en la qual el millor, per molt, era el marcador.

Després del pas pels vestidors, el duel va seguir amb la mateixa tònica, amb el Huesca dominant i el València intentant conservar el gol d’avantatge. Els minuts passaven i els de Gracia seguien perseguint ombres, totalment sotmesos pels de Míchel. Entre el minut 60 i el 63, Jaume va haver de fer tres grans parades per a evitar l’empat i a la quarta, Siovas va empatar el partit. Tant va el cànter a la font que al final, es trenca.

I el Huesca volia més. Mereixia anar per davant al marcador i seguia generant ocasions. Okazaki va rematar al travesser, en l’enèsim remat a la porta de Jaume, que va ser el millor dels valencians. Tant sòls la falta d’encert va evitar que els de Michel s’avançaren al marcador i guanyaren el partit.

Finalment, empat a un gol i el València que va salvar un punt de miracle. Però la imatge va ser penosa per a un club d’aquesta dimensió, que necessita reforços ja que amb aquesta plantilla li donarà per a salvar-se i poc més.