Vietto acaba en la mala ratxa i ja són 70 punts

Quan la temporada està a punt de baixar el teló i només queda un capítol més de l’actual temporada, Marcelino va voler premiar a la seua plantilla, als quals han portat a l’equip a classificar-se per a la màxima competició europea amb 70 punts, de moment, amb una alineació molt nova amb jugadors menys habituals, però igual d’importants. Jaume en porteria, qui a més va exercir de capità, Lato en defensa, Maksimovic i Ferran en el centre del camp, i Vietto en atac van intercanviar els seus papers pels de protagonistes. El tècnic ha demostrat durant tots estos mesos el seu compromís i suport a tots els integrants de la plantilla i el d’esta vesprada és una prova més d’eixa confiança plena en tots i cadascun d’ells.

No hi havia res en joc. Els dos equips havien aconseguit les seues metes amb antelació. Malgrat açò, el València va donar mostres d’orgull en l’estadi de Montilivi, de voler guanyar i tancar la temporada amb el major número de punts possibles, de trencar la mala ratxa i voler recompensar l’afició. I va poder avançar-se en el minut 22 quan Bernardo va derrocar en el límit de l’àrea a Ferran Torres, molt participatiu en tot moment, i el col·legiat no va assenyalar cap acció punible. El jove atacant de Foios estava sent un perill per la seua banda amb les seues arrancades i qualitat ofensiva. Sense cap dubte, un dels millors de la primera meitat. Un bon Valencia CF dominava la situació davant un rival molt pressionant, encara que el Girona havia començat millor. Els de Marcelino arribaven amb prou facilitat al marc de Bono, però li faltava encertar en l’última passada, finalitzar alguna d’eixes oportunitats. En el minut 34 Guedes, perseguit pels rivals a faltes, va voler sorprendre a Bono d’un potent dispar des de fora de l’àrea, però el meta local va evitar el primer de la vesprada. Jaume també es va lluir poc després en un llançament de Borja García que el d’Almenara va rebutjar a córner en una gran intervenció.

La primera meitat va acabar amb l’empat inicial després de 45 minuts intensos, disputats de poder a poder malgrat no haver-hi res en joc, però amb un conjunt de Mestalla valent, seriós, lluitador i al que només li va faltar estar més efectiu en les seues accions d’atac. Després del descans es va canviar en l’objectiu valencianista. Seguir en la mateixa línia de treball i esforç i tornar amb el botí màxim, el triomf. Una impressionant passada vertical de 30 metres de Carlos Soler a Guedes va ser neutralitzat pel ràpid encreuament de Maffeo qui va evitar la rematada del lusità. Però el millor estava per vindre en una acció personal de Vietto quan es portava una hora de joc. L’argentí va furtar la pilota en defensa, va córrer i va córrer com un velocista i, quan va vore el moment perfecte, li va pegar amb l’ànima i va fer el 0-1, tot un golàs del ‘8’ valencianista al qual res va poder fer Bono.

En els millors minuts visitants, amb una intervenció màgica de Jaume a rematada a boca de canó de Juanpe que va evitar l’empat, Carlos Soler va malbaratar el 0-2, després d’una assistència sensacional de Zaza, quan el hui migcampista, en una immillorable posició, va llançar fora amb tot a favor. Quina llàstima. El ’18’ es lamentava per eixe error i li pegava una manotada a la gespa. En els compassos finals el partit es va tornar boig i Olunga va enviar de cap al pal, Timor des de 40 metres va buscar sorprendre a Jaume que va estar, una altra vegada, molt segur. Pel València CF, Rodrigo li donava un altre ritme al futbol ofensiu i va posar en dificultats a Bono en un parell de rematades. Ningú volia perdre i el ritme era endiablat. La pilota no tenia amo per l’ambició del Girona i València, els primers per empatar i els segons per rematar el xoc i sumar tres punts més. Al final, eixa entrega valia la pena per l’important triomf final d’un bon València que va oferir una excel·lent versió davant un competitiu i incòmode Girona, que ha sigut una de les sorpreses de la temporada pel seu bon futbol.