ACTUALITAT  PRIMER EQUIP  

El remei de Marcelino per al gran malson del València CF

Per Blanquinegres · 11 Maig, 2017

 

Si hi ha un mal que s’ha instal·lat en el València CF esta temporada, més enllà de la inestabilitat institucional i els roïns resultats, ha sigut sense dubte la fragilitat defensiva. No en va, el València tancarà la Lliga BBVA 2017/18 com la pitjor temporada de tota la seua història quant a gols encaixats, superant inclús la campanya 2007/08, la de Koeman en la banqueta.

La defensa del València CF és i ha sigut un vector essencial perquè l’equip tinga rendiment en les seues temporades. En l’era Peter Lim, la defensa s’ha convertit en el gran malson del València CF. Les dades en Lliga són indiscutibles: Temporada 2014/15, amb Nuno a la banqueta els blanquinegres encaixen 32 gols en tot el campionat, acaben quarts i juguen la Champions League. Temporada 2015/16, el València acaba encaixant 48 gols i se’n va al lloc 12é en la classificació. Temporada 2016/17, més de 60 gols encaixats en Lliga, i l’equip acabarà novament en la part mitja-baixa de la classificació.

Per contra, si alguna cosa ha caracteritzat als equips de Marcelino que han aconseguit grans resultats ha sigut sens dubte la solidesa defensiva. Dos són els clubs on majors han sigut els seus èxits: el Saragossa i sobretot el Vila-real. Les dades estan ací. Amb el Reial Saragossa el tècnic va aconseguir l’ascens a Primera Divisió en la temporada 2008/09, encaixant 42 gols en 42 jornades de Lliga. Amb el Vila-real, en les seues tres temporades comsecutives (entre 2013 i 2016) l’equip va encaixar respectivament 44, 37 i 35 gols en 38 jornades de Lliga. El Vila-real de Marcelino mai va marcar molts gols, però sí que va progressar defensivament, va ocupar plaça europea les tres temporades, i en l’última d’elles va aconseguir classificar-se per a jugar la Champions.

 

El repte de Marcelino en el València CF, més enllà de les altes i baixes en la plantilla, és ser capaç d’inculcar eixa solidesa defensiva a un equip cada vegada més moll darrere. Per ací comença la reconstrucció de la plantilla. El remei, la fòrmula, ja s’ha aplicat abans i funciona: exigència i treball, treball, treball… per tal de solucionar el gran malson del Valencia de Lim.