Dotzena victòria consecutiva per a arribar amb bones sensacions a la Copa (89-91)

Els de Ponsarnau van capgirar un partit que se’ls havia complicat gràcies a una gran actuació de Dubi que, amb 19 punts, es va quedar a un rebot del doble-doble. Una victòria important, la dotzena consecutiva, per a arribar amb bones sensacions a la Copa del Rei del pròxim cap de setmana.

València Bàsquet va entrar relaxat al partit, sense intensitat defensiva, de fet els primers 5 atacs del Betis es van traduir en cistelles. D’altra banda, i no és notícia, l’equip va abusar de llançaments exteriors sense encert (0/9), que es traduïren en 12 punts a la fi del primer parcial.

Un quart que acabaria amb una diferència curta (-10), castic mínim vista la dinàmica dels taronja fins al moment. Això sí, els andalusos superaven els 20 tants als primers 10 minuts, mal indicador si s’observen les estadístiques d’aquesta temporada.

Per sort, Dubi va exercir de capità i tornà a la pista amb ganes de demostrar que no es tractava d’un encontre de transició, que ell volia la victòria. El montenegrí va donar criteri al joc en mig de la successió de pèrdues que ara ja superaven els visitants, 8-9 era el balanç.

Els taronja continuaven sense mostrar el seu millor nivell, però van millorar en percentatges de tres i li van donar altre ritme a la circulació, suficient per a acabar per davant sobre la botzina una primera meitat prou gris.

Lluny d’espavilar, en la reanimació va ser novament el Betis, per mitjà d’Outtara, qui marcava els temps de l’encontre. Encara sort que els de Joan Plaza tampoc tenien el dia des del perímetre, i tampoc pareixien disposats a prescindir.

No obstant això, València Bàsquet continuava al partit quant a resultat es refereix i compta amb jugadors d’altíssim nivell amb capacitat de canviar dinàmiques en qualsevol moment. El tercer quart va ser un clar d’exemple d’açò.

Els bètics havien ferit l’orgull del capità, que acompanyat en aquest cas de Vanja van posar-se el mono de treball i van dotar de sentit cadascun dels atacs. 19 i 14 punts respectivament van posar la màxima diferència per als taronja.

Una espentada que va servir per a connectar a la resta de l’esquadró, que una vegada comprovat que la reacció anava seriosament, posà la sisena marxa i agafà velocitat de creuer amb un parcial de 9-0 que obria l’últim parcial.

De sobte la màquina pareixia engreixada i coincidia, com sol ser habitual, amb la reducció de concessions en defensa i per consegüent l’augment de pilotes al post. El xoc pareixia encarrilat, però els andalusos no estaven disposats a deixar-se noquejar.

Ponsarnau tractà de donar minuts a Pradilla i Puerto, però prompte se n’adonà que el partit tenia un nom, Bojan Dubljevic. L’equip era un altre quan els atacs passaven per dins, ja que el capità atreia fins a tres homes i distribuís per al lluïment de la resta, que gaudien de llançaments més còmodes.

Finalment, Hermanssonn i Prepelic, que s’havia abonat als dobles dígits d’anotació, van calmar l’últim intent de reacció dels de Joan Plaza que probablement, amb l’actuació de la Fonteta hagueren guanyat a qualsevol altre equip, però amb València Bàsquet, no va ser suficient.