Dolorosa derrota sobre la botzina de València Bàsquet (78-79)

Grigonis va castigar València Bàsquet quan havia aconseguit completar la remuntada quan faltaven 3 segons per a la fi del partit. Es tracta així d’una dolorosa derrota davant un rival directe en la lluita per entrar en ‘top8’, que deixa la sensació, una vegada més d’impotència per no haver fet millor les coses abans.

Va començar la nit amb una bonica i esperançadora imatge, Vanja Marinkovc titular després de la seua greu lesió. Ja havia jugat quasi tres minuts divendres contra l’ASVEL i quasi set davant Baskonia.

Els tres primers atacs van ser llançaments seus (5 punts) per dir ací estic jo. Ell, defensa física i una bona circulació de baló van posar els taronja 10-2 i forçaren Schiller a frenar el partit.

Ho va aconseguir perquè la defensa lituana s’ajustà, s’endurí i també l’escenari (14-15, minut 8, el primer avantatge lituà). Competint en el rebot i fins des de l’arc (4/6) els de Kaunas tancaren el primer acte 20-20.

El segon quart va començar amb la mà de Prepelic tirant fum, però costava controlar els visitants. La seua mobilitat sense baló després de penetració castigava físicament els valencians, que encaixaven en els últims segons d’algunes possessions.

El ritme el marcava Zalguiris i allò va provocar que VBC perdera confiança i encert progressivament fins a desorientar-se en la recta final (36-47, minut 18). Sense defensa, no hi ha paradís. Jankunas anotà 8 punts en la primera meitat, un punt més que el seu màxim enguany.

L’eixida del vestidor no canvià el panorama, l’anella es va encollir (41-52). Zalguiris agafà velocitat. Es necessitava un valent i aparegué Laveyrie amb accions de coratge.

Però quan millorà la defensa, en atac arribà la precipitació, amb la qual cosa els lituans mantenien la distància de seguretat al voltant dels 10 punts. Dos triples de Saneme i Prepelic posaren llum i ja es veia la matrícula (55-60, minut 30).

Labeyrie va posar calma en meitat de la tempesta amb un 2+1, després del descontrol que havia suposat l’inici de l’últim parcial. Zalguiris no acabava de vacunar València Bàsquet, però els taronja tampoc eren capaços d’igualar el marcador.

Tot i això, els nostres ens tenien preparada una última sorpresa i aconseguien la tasca més complicada, la de posar-se per davant quan restaven tres segons contra tot pronòstic amb un triple de Van Rossom.

Però així és aquest esport, els deures no es poden deixar per a l’últim moment, si no et castiguen… i això va fer Grigonis anotant una espectacular cistella guanyadora que va deixar de pedra a tots.