Dolça revenja per reenganxar-se al ‘top8’ (89-78)

Els de Ponsarnau es van prendre la revenja davant el Reial Madrid després de l’eliminació copera i van quallar una actuació quasi perfecta en un partit marcat per la intensitat defensiva i el joc coral de l’equip. No obstant això, l’MVP seria per a un Van Rossom que fregaria el doble-doble amb 16 punts i 8 assistències, en una victòria que reforça la moral de l’equip i permet somniar amb el ‘top8’.

L’inici de partit de València Bàsquet va ser com a poc il·lusionant. Els soldats taronja van imprimir un ritme infernal que els de Laso no podien aguantar. Van Rossom pressionava a tota la pista a Alocén impedint que el jove agafara el control del joc.

La resta de guerrers tapaven totes les línies de passada i en atac la idea era clara: obligatori buscar a Dubi al post. A partir d’ací l’encert des de fora arribava, principalment de la mà de Vanja.

Un Vanja que, davant la immediata reacció del Madrid, es bateria a duel amb el pistoler Carroll acabant el quart amb 12 i 15 punts respectivament. De moment, els taronja havien presentat la seua candidatura amb un primer parcial que feia temps que no veiem.

Ponsarnau estava apostant per una rotació curta donant entrada inclús a Puerto i mantenint així a tots els jugadors connectats. La mala notícia arribaria amb la tercera personal de Tobey que havia pres el relleu del capità mantenint el llistó ben alt.

Laso havia de frenar l’encontre perquè València Bàsquet estava passant per damunt dels seus i havia establert el +14 al marcador, màxima fins al moment. Els blancs no trobaven situacions clares de post i abusaven de tirs exteriors sense encert.

Pel que fa als nostres, Hermanssonn i Sam se succeïen com a capitans de la tripulació taronja amb constants penetracions directes a cistella i combinant amb Dubi en accions de pick and roll. Vanja continuava a la seua, tot un recital del serbi.

En resum, una primera meitat d’ensomni que va acabar de la millor forma, amb un triple sobre la botzina de Prepelic després de temps mort. Jugada de pissarra per anar als vestidors amb ni més ni menys que 20 punts d’avantatge i amb la sensació d’haver fet gran part dels deures, tocava rematar-lo.

La reanimació, més coneguda com els minuts trampa, ens va deixar un parcial de 0-8 a favor dels visitants, que sense fer res especial pareixien haver despertat. Però els nostres no estaven disposats a soltar el peu de l’accelerador i, una vegada més Van Rossom, s’erigia en líder amb dos triples i la setena assistència de la nit.

València Bàsquet aconseguia superar amb nota el primer intent de remuntada del Madrid a base de defensa i amb un Kalinic que, des de l’ombra, estava resultant clau com sempre. Últims deu minuts i els taronja posaven el +20 altra vegada.

Puerto tornava a pista i tornava per a deixar el seu segell en l’encontre amb un increïble tap i un altíssim nivell defensiu tant en estàtic com en transició. Molt havia d’equivocar-se l’equip per deixar escapar una victòria que mereixia i que s’havia treballat.

Els de Laso continuaven amb nefastos percentatges de tres (8/30) i depenien únicament de Carroll que, això sí, acumulava 22 tants. L’extaronja Abalde anotaria tres triples consecutius per maquillar un resultat que estava decidit des de feia una estona.

València Bàsquet va saber manellar a la perfecció la renda que s’havia gestionat en la primera meitat i tot i haver baixat una mica el ritme al final obtindria una victòria més que merescuda que li permet somniar amb el ‘top8’.