Derrota del pitjor València Bàsquet, que ja no depén de si mateixa (77-88)

València Bàsquet depenia de si mateixa, però va deixar escapar una oportunitat única per entrar en eixe somniat ‘top8’ després de mostrar una imatge més que preocupant al llarg dels tres primers quarts de partit. Amb tot perdut, els taronja van tractar de fer el que no havien fet anteriorment i van acabar naufragant davant un Olympiacos que no es jugava res, però que va anar entrant al xoc amb el permís dels nostres.

Ponsarnau va repetir el mateix quintet inicial que davant el Bayern i el partit va començar de la mateixa forma, amb un triple de Guillem Vives després d’una circulació pacient per trobar l’home lliure. A partir d’ací, els grecs contrarestaven l’ímpetu taronja amb cistelles de mèrit.

València Bàsquet tenia clar el seu propòsit, buscar la superioritat de Kalinic i Tobey en la pintura, tan clar que es va precipitar i va resultar previsible, baixant el ritme d’anotació. Per contra, Olympiacos, que havia entrat una mica dubitatiu, va girar la truita a base de bones defenses i va obtindre un parcial de 0-10 que els donava cert marge al lluminós.

L’entrada de Van Rossom va portar rigor en atac i bones decisions, però el problema continuava sent darrere, ja que l’equip taronja va acabar encaixant 23 punts en un primer quart. I ja sabem què passa quan encaixen més de vint tants al primer parcial…

Mentrestant, un Spanoulis molt connectat havia assumit el lideratge d’un conjunt on es podien observar brots verds del millor Olympiacos. Tres assistències de la llegenda grega establien la màxima de l’encontre i castigaven la mala defensa del costat dèbil per part de València Bàsquet.

Pareixia que els de Bartzokas eren els que es jugaven tot, ja que de moment estaven superant en totes les facetes als nostres, que no aconseguien trobar-se i mostraven la seua pitjor cara, deixant de costat el ritme defensiu i perdent la paciència en el costat contrari.

L’ansietat s’havia apoderat dels de Ponsarnau, que haurien de remuntar una diferència de 13 punts després d’una primera meitat impròpia d’un equip de les seues característiques en un xoc de la transcendència com aquest. Per a com, Mike Tobey s’asseia amb molèsties al turmell i sembrava els dubtes de cara a la segona part.

Lluny de canviar la imatge i començar a remar, Sloukas i Printezis van ampliar l’avantatge a +21, contant els atacs grecs per cistelles i obligant a Ponsarnau a parar el partit una vegada més per tractar de donar, d’una vegada per totes, solucions davant el col·lapse dels seus jugadors amb el rellotge corrent.

Però no, en el dia més important l’equip estava recollint els fruits de tota una temporada, els de la irregularitat i la dependència de la qualitat dels seus jugadors, aquesta vegada sense encert. No obstant això, Sloukas i els seus continuaven passant l’embrolladora i pareixien disposats a fer sang.

L’últim quart arribava i el -32 en el lluminós ressonava dins del cap de tots els aficionats taronja, però sobretot la imatge que estaven donant els taronja en un dia tan important. Ara, sense res a perdre, tocava almenys maquillar el resultat i acabar el partit amb honor.

El que ningú esperava seria que València Bàsquet, amb un parcial de 25-4 acabaria morint quan endevinava l’horitzó. Els de Ponsarnau havien deixat els deures per última hora i no van ser capaços de completar la que haguera sigut una gesta històrica. Finalment, els grecs van eixir victoriosos de la Fonteta i els taronja consumaven una gran oportunitat per acabar entre els huit millors d’Europa.