Curro Torres: “En el meu club saben que el València és ma casa i que me n’aniria sí o sí”

Curro Torres és un d’eixos jugadors que han vestit la camiseta del València que no s’obliden. Sense anar més lluny, l’exjugador nascut en Alemanya va ser un dels majors responsables de l’èxit valencianista durant els primers anys del segle XXI. 2 lligues, 1 UEFA i 1 Supercopa d’Europa ho avalen. I el fet d’haver compartit vestuari amb Baraja, entre altres, al llarg d’aquells anys.

En l’actualitat, el mític “23” valencianista es troba entrenant al FCI Levadia Tallin d’Estonia des de l’any 2022, equip al que va arribar 5 anys després d’haver deixat el càrrec com a entrenador del València Mestalla. La possibilitat d’arribar a la banqueta de Mestalla en un futur, o la situació actual del València, són els temes que ha tractat Torres en la seua última entrevista concedida al Diari AS.

Arribar a la banqueta de Mestalla en un futur

Sobre el fet de poder tornar al València algun dia, Curro assegura que, en el Levadia (el seu actual club), “saben des del primer dia que l’únic club amb el qual no hi hauria cap discussió si em cridara per a qualsevol lloc en el seu organigrama és el València. Ací saben que el València és la meua casa i me n’aniria sí o sí”. A més, amb respecte a l’actual estat de forma de l’equip valencianista, i la seua possible classificació per a Europa la pròxima temporada, l’exjugador veu “a un equip reconeixible. Poden guanyar o perdre, però és intens, treballador, competeix bé, defensa bé, és un equip fotut de guanyar. No baixa els braços. És semblant al València que hem viscut tots”.

Per últim, Curro Torres també ha volgut recordar el seu pas per la banqueta de l’Antonio Puchades, on ha vist crèxier a “la meua generació: Gayà, Lato, o Rafa Mir. Si hi haguera hagut necessitat, hi hauria hagut una bona generació. Nacho Vidal ara al València jugaria segur, però en el seu moment no es va apostar perquè no hi havia la necessitat d’ara i Marcelino tenia capacitat per a fitxar“, ha acabat.