CRÒNICA VCF-LPA: Mestalla clama davant l’empat de regal davant Las Palmas (1-1)

El futbol tornava del seu impàs internacional a Mestalla. Ho feia baix unes condicions de seguretat màximes i amb el regust de l’última victòria blanquinegra a Vigo (1-5). En el pla més esportiu, Nuno es decantava finalment per Gayà i Santi Mina en contra de les proves realitzades en les hores prèvies al partit. Els minut més immediats del partit van estar marcats per un acte de recolzament a les dones i xiquetes que pateixen maltracte, inevitablement Mestalla també va sumar-se en el record de les víctimes de Paris.

Amb la pilota ja en joc, Las Palmas va eixir amb les idees prou clares, bon treball en este aspecte del nou tècnic arribat Quique Setién, posant en problemes als valencianistes. El València per el seu costat oferia el caràcter de Vigo i amb una pressió ben avançada muntava ràpidament les jugades d’atac. Tot i les bones prestacions visitants en atac, la feblesa defensiva es va fer notar molt prompte. Al minut 7 de l primera part, Paco Alcácer continuava amb la seua ratxa fent oblidar les baixes dels seus companys i gràcies al servici d’André Gomes, el davanter de Torrent posava en peu a Mestalla batent fàcilment a Javi Varas.

L’1 a 0 no espentava als insulars i tot i estar per baix, prompte i en un escenari com és Mestalla, el conjunt de la Unió Esportiva formava en massa facilitats els seus atacs cosa que provocava els primers xiulits, tot i que tímids, de la graderia gelada de Mestalla que estava assistint a un partit pobre dels seus amb un premi, de moment excessiu i on Jaume estava fent de les seues per mantindre tot com estava.

Arribat el temps de descans Mestalla era clar amb el seus xiulits, demanant altra cosa més contundent amb la que, de pas, poder fer front al fred que colpejava en el coliseu de l’avinguda de Suècia.

Sense canvis en la segona part, el VCF continuava sent dominat per el conjunt insular que mantenia el seu bon ritme tot i el pas pels vestidors. Als 11 minuts de la represa, Jonathan Viera, respectant a l’afició valencianista marcava després d’una gran jugada col·lectiva. Las Palmas recuperava el desavantatge i posava el 1-1 al lluminós de Mestalla. El VCF no treia el seu punt d’orgull davant la seua afició i Las Palmas ho aprofitava per posar la por al cos de les graderies de Mestalla.

En este impàs de temps el VCF era colpejat durament per un recent ascendit al teu estadi. Jaume era l’encarregat una i altra volta l’encarregat de mantindre el pobre punt que de moment, el conjunt blanquinegre sumava. La mala fortuna s’encruelia amb el conjunt de Nuno i l’últim canvi es produïa davant la lesió de Shkodran Mustafi a falta de 18 minuts per a la fi.

A falta de més de 10 minuts el València feia el seu primer xut a porta de la segona part. Un símptoma de la roina nit que s’estava vivint a Mestalla. A tot açò havia que afegir-li que el temps era, junt al conjunt groguet, el pitjor enemic dels blanquinegres. Amb el xiulit final del col·legiat, Mestalla era un clam mostrant els seus mocadors en contra del tècnic del VCF, Nuno Espírito Santo al vore com el seu equip es deixava dos punts davant un equip que havia superat en tot al conjunt de Mestalla.