CRÒNICA VCF 1-0 GRA: Pocs arguments per a la primera victòria a Mestalla

Molt abans de que la pilota començarà a rodar l’única incògnita existent al voltant del partit, a banda de l’onze que Nuno podia presentar al duel davant el Granada, era la cara de Mestalla als seus després dels bacs de les últimes setmanes. Eixe moment va quedar resolt al comprovar que Mestalla aparentment anava a mostrar la seua millor cara per tractar de rebaixar una pressió que no beneficiava a ningú.

Tot i la rebuda pacifica de Mestalla, arribats al 10 de la primera meitat, eixa ‘pau’ va donar els primers símptomes de ruptura coincidint amb un parell d’arribades prou estèrils del conjunt dirigit per José Ramón Sandoval.

Com va passar a Cornella, Zakaria Bakkali va convertir-se en la en la persona que calibrava l’estat d’ànims de la grada valencianista. El belga tornava a demostrar la seua bona punta de velocitat i desplegava una bona dosí de força, que Mestalla reconeixia amb aplaudiments. Dels seus peus va nàixer el gol que obria la llauna dels gols a la nit. Shkodran Mustafi era l’encarregat de fer rugir a Mestalla després de tot. El central alemany aprofitava la centrada mesurada de Bakkali per a cabotejar en planxa i superar a Andrés, meta del conjunt andalús.

Poc podria haver durat l’avantatge blanquinegre a no ser de l’inestimable ajuda del travesser. Pocs minuts després del gol de Mustafi, El Arabi apareixia per dins l’àrea, sense resistència, per rematar una pilota que acabava sent escopida per la fusta de la meta que Jaume defensava, fins al moments sense massa treball.

Tot i que el VCF va sumar alguna que altra arribada més a l’àrea sefardita, com el xut de Negredo, va ser el visitant qui tancà el primer acte de joc amb esglai, i dels forts. Menys mal que Jaume apareixia per salvar els mobles i poder marxar al vestidor amb renda (1-0) encara que mínima. El d’Almenara responia molt bé al xut de falta directa de Rochina.

El segon acte sense cap canvi arrancava amb arribada i acció de gol del València CF. Cancelo es sumava a l’atac pel seu carril dret per servir-li a Alcácer un baló aeri que desafortunadament marxava alt del travesser de la meta defensada per Andrés Fernández. Novament el davanter de Torrent tractava de multiplicar diferències al marcador de Mestalla, però tot i que foradava la meta del Granada, l’assistent de Clos Gómez marcava posició antireglamentària del ‘9’ blanquinegre.

Les sensacions a la represa portaven a l’optimisme i sobre tot a que Mestalla per fi anava a viure la primera victòria de la temporada. Tot i això la victòria no estava clara i els canvis es feien necessaris per tal de certificar, el més prompte millor, el triomf. L’entrada de Piatti i de Javi Fuego tractaren d’oxigenar el centre del camp valencianista.

Mentres el gol que sentenciarà l’encontre no arribava Mestalla arrimava el colze per sumar forces. Amb el temps esgotant-se, Mestalla va entrar en fase d’esquizofrènia i de sumar, va passar a restar amb els xiulits símptoma de nerviosisme al vore que ni molt menys el partit havia quedat tancat. Els 4 minuts d’afegit per Clos Gómez, no ajudaven a tranquil·litzar a l’afició blanquinegra que tímidament tornava a fer ressonar càntics contra el tècnic valencianista. Tot i la victòria per la mínima dels valencianistes, les hostilitats es trencaven en el moment el qual Clos Gómez xiulava la fi de l’encontre. Mestalla, tot i vèncer, no quedava contenta amb el vist i esbroncava fortament a Nuno en el moment eixia al mig del camp a agrair el suport de hui. Cert és que queda molt per millorar però molt millor créixer arran la victòria que no des de la derrota.