CRÒNICA València 1-1 Barcelona: Un València de raça planta cara al totpoderós Barça

Eixien els jugadors al terreny de joc i Mestalla ple fins a la bandera presentava un aspecte immillorable amb un tifo que deia “Units com sempre des de 1919 al teu costat”.

Començava el partit i els dos equips començaven fort. Per començar era el VCF el que disposava de la primera arribada a àrea contrària de la mà de De Paul, però el seu tir eixia rebutjat a la frontal cap a Danilo, que després d’intentar una jugada personal, perdia la pilota a la línea de fons.

El Barça contraatacava i de la mà de les seues estreles anava a tindre les primer ocasions clares de gol del partit. Primer avisava Messi de volea i posteriorment era Neymar qui llançava alt a escassos metres de l’àrea xicoteta.

El València, per moments, és veia còmode en el camp i disfrutava dels millors minuts amb la possessió del baló. Bona pressió i organització defensiva servien per recuperar el baló i l’equip feia triangulacions que feia molt de temps que no es veien des de la graderia.

En el minut 30 s’anava a reclamar penal sobre Enzo després d’una centrada de Gayà, l’àrbitre deia que no hi havia res.
El Barça centrava totes les seues forces per la banda esquerra on Neymar cada vegada que rebia prop de l’àrea ficava en problemes a Vezo.

El trident blaugrana es buscava constantment ien una de tantes jugades acabava amb un remat acrobàtic de Suàrez que eixia per damunt del travesser. El Barça tornaria a perdonar en la següent jugada quan Suàrez es quedava en un mà a mà amb Jaume i l’uruguaià finalitzava malament. El VCF també es salvava d’un gol segur quan una passada de la mort de Neymar a Suarez, Aderllan Santos desviava el suficient per manar a corner.

Eren els millors moments dels visitants davant un València que havia començat molt bé però que anava cedint terreny a un Barça cada vegada més ambiciós en el partit.

Començava la segona part amb un Barça més ofensiu i bolcat sobre l’àrea valencianista. L’equip Che havia aguantat molt bé la primera part i anava a tindre una difícil missió en la segona per poder frenar al Barça.

El VCF seguia ben colocat i aconseguia frenar els atacs blaugranes amb encert. Corria el minut 60 quan Messi feia una passada a un Luis Suàrez en posició il·legal, que batia el primer pal de Jaume amb duresa. El gol no devia haver pujat al marcador, era fora de joc clar.
El València ara anava darrere en el marcador i havia de reaccionar. Avançaven els minuts i el VCF augmentava la pressió en atac. La pressió anava a tenir efecte quan en el 78 De Paul recuperava un baló en l’eixida del baló blaugrana i anava a finalitzar des de la frontal de l’àrea, però Bravo aturà bé.

El partit entrava en la recta final i el VCF pujava uns metres la seua línia per tractar de ser més ofensius i millorar en la pressió. Açó també provocava majors metres a l’esquena dels defensors del VCF que el Barça intentava aprofitar constantment amb passades més profundes.

El conjunt blanquinegre seguia amb una intensitat màxima i molt ficat en el partit. A Paco Alcàcer li arribava un baló llarg, el baixa d’esquena a la portaria dins l’àrea i juga de cara a Santi Mina que afusella a Bravo. Era l’empat i el VCF trobava recompensa a l’actitud mostrada.

Era el 85, però el partit no anava a acabar ací. El VCF volia l’empat i cada baló robat era una cavalcada vertiginosa cap a la porteria rival. També el Barça es bolcava cap a l’àrea valencianista per buscar els 3 punts més a la desesperada.

El partit acabava a acabar en un ritme mortal i d’alt voltatge on el València CF anava a traure un punt molt merescut i molt treballat. Una cosa té clara l’afició valencianista, el VCF ha tornat.