CRÒNICA: Sofriment per a tornar al lideratge (2-1)

Hi ha moments de la temporada que serveixen per a saber com és la forma real d’un equip. El partit de hui era un d’ells. El Puchades rebia al líder de la competició (amb un partit més). Rival d’altura, que la temporada passada també va descendir de l’extinta segona divisió B.

Amb el lideratge en joc, el Mestalla no eixia al verd a especular. Mentre en jugades anteriors el gol no havia arribat fins a la segona part aquesta vegada la història seria diferent. Primera jugada de perill en el minut 6. El València recupera la pilota en camp propi i comença la màgia. Pedro Alemañ agita la vareta amb un control orientat excel·lent que habilita a Gonzalez. Després d’una llarga carrera rep Alberto Marí, que de primeres li la posa en safata de plata a Hugo que no desaprofita l’oportunitat.

El partit es plantejava molt de cara. 85 minuts per a mantindre el 1-0 en el marcador. Així i tot, els d’Angulo van estar molt prop d’augmentar distàncies. Gozálbez rematava a la gespa estant sol dins de l’àrea, mentre que Ferran Ferri treia una manyopla sensacional a un tret d’Hugo dins de l’àrea.

Passaven els minuts, i la tensió augmentava en el Puchades. Discussions entre els jugadors, crits entre Abel Buades (entrenador de l’Atzeneta) i el segon d’Angulo. I recriminacions entre directius de l’Atzeneta i aficionats del València.

També l’Atzeneta va tindre alguna ocasió per a empatar el partit, com la de Nemesio en el minut 38 que marxava fregant el pal dret. L’última jugada de la primera part la va protagonitzar un imperial Adri Gómez, llançant-se al sòl per a tallar una contra perillosa de l’Atzeneta que podria haver acabat malament per als interessos del València Mestalla. Sense temps per a més, els jugadors tornaven a vestuaris entre queixes al col·legiat per la seua tímida actuació.

La superioritat del València Mestalla es feia també notar durant la segona part. Era el dia de les triangulacions i del joc bonic. Es veia molt clara la diferència tècnica entre tots dos conjunts. Angulo buscava frescor en el centre del camp, per la qual cosa introduïa en el terreny de joc a Burlamaqui primer i a Bashiru i N’Dombasi després.

Però malgrat tots els intents, el València no aconseguia enlairar-se del marcador. Sense anar més lluny, Alberto Marí malgastava un mà a mà que hauria assegurat quasi amb total la seguretat la victòria

Però com succeeix en la majoria de facetes de la vida, el que la buscava amb afany l’acaba trobant. Bashiru es plantava soles davant el porter i amarrava pràcticament el partit.

Semblava que tot estava llest per a sentència, però les tradicions estan per a complir-les en l’Antonio Puchades i l’Atzeneta marcava en el 90 per part d’Ayo. Un autèntic golàs des de la frontal de l’àrea al qual no podia arribar Charly.

3 minuts quedaven per a evitar una tragèdia. Dispar de Bashiru en fora de joc i intent de Bashiru des de la frontal de l’àrea. Però al final del temps reglamentari, la victòria fou per el millor del partit, el València Mestalla. Triomf que marca la diferència i fa que el filial es coloque com a líder en solitari de la competició