CRÒNICA: Ni abans érem tan bons, ni ara tan roïns (3-1)

El València té dues cares i dues plantilles, com ha demostrat en el dia de hui. Una altra mala arrancada de l’equip va tornar a llastrar tot el partit, on l’equip de Bordalás va ser incapaç de remuntar la diferència de 3 gols amb la qual comptava el Sevilla des del 20 de la primera part.

La ciutat de Sevilla esperava al València sabent que havia sabut competir a un gran nivell contra el Reial Madrid. Bordalás es trobava obligat a rotar i introduiria en l’onze titular a Lato, Foulquier, Jason i Hugo Duro.

Els fantasmes de Pamplona tornarien a aparéixer per terra santa. Potser per l’intimidació de l’himne a capela, o per les rotacions o simplement per una bona jugada del Sevilla… però el València tornava a encaixar en la primera jugada de perill del partit. Tot va començar amb un servei de banda mal servit per part de Wass, que sumat a una fallada d’Hugo i una bona lectura de la jugada per part de Lamela, la pilota li arribava al Papu que definia i batia sense problema a Mamardashvili qui poc podia fer.

Però l’equip es complicava la vida a si mateix. L’únic que intentava tirar del carro era Guedes, encara que sense molt d’èxit. En el 10 de la primera el València respirava perquè Rafa Mir la manava als núvols. Però l’alé d’aire no li duraria molt, ja que només 5 minuts després el Sevilla aumentava diferències amb un altre gol. Aquesta vegada amb una fallada garrafal de Mamardashvili, després que Lato la ficara en pròpia porta.

Els de Lopetegui continuaven avisant i insistint. Diego Carlos l’enviava de cap fora i Bordalás conversava amb el seu segon a la recerca d’alguna mena de solució que ajuda a l’equip. Però sense temps per a recuperar-se del segon gol, arribaria el tercer: pilota en profunditat que es menjava la defensa del València i Rafa Mir vencia per damunt a Mamardashvili.

L’única bona notícia de la primera part va arribar per part de l’home de moda. Hugo Duro enganxava un mal rebuig d’Ocampos, el qual Diego Carlos buidava al fons de la porteria.

El Pizjuán acomiadava la primera part amb una tromba de xiulets cap al col·legiat, mentre que el València es retirava a vestuaris coneixedor que un gol li ficava en el partit, però que novament havia protagonitzat una arrancada espantosa fora de casa.

Tornava el València al terreny de joc a la b´úsqueda de l’èpica. Per a això, Bordalás no tardava a moure les fitxes i introduïa en el terreny de joc a Diakhaby i Yunus. Encara que el que tindria la primera clara de la segona part seria Foulquier en un mà a mà.

Bordalás cridava als seus ajudants després de diferents concessions del València al Sevilla. L’equip l’intentava, però es veia de manera clara i patent que no li donava. El Sevilla es creixia amb una gran profunditat de banqueta, i el València introduïa a Koba. Una de les més clares la va protagonitzar Yunus Musash guanyant línia de fons, encara que el centre deixava molt a desitjar.

El Sevilla també perdonava, com li va ocórrer en minut 80 en fallar un tret en el segon pal. En els últims minuts poc va ocórrer sobre el verd. El Sevilla va defensar amb ungles i dents l’avantatge de dos gols. L’entrada de Vallejo tampoc va ser suficient per a generar cap ocasió clara. Després de 5 minuts de prolongació, el València suma la seua segona victòria de manera consecutiva. El pròxim partit serà enfront del Bilbao, en un altre partit que no serà gens senzill