CRÒNICA: La qüestió és sumar (1-1)

S’ha presentat a Anoeta el València més conservador que hem vist des de principi de temporada. Una Reial amb necessitat urgent de puntuar ha tingut el domini del joc des del primer moment i Diego Alves ha hagut d’estirar-se en dues ocasions als primers minuts per a salvar dos gols cantats.

Però si hi ha alguna cosa que caracteritza al València de Nuno eixa és la pegada i la qualitat. I la primera oportunitat que han tingut els seus homes l’han aprofitada. Al minut 14 baló penjat a l’àrea, Alcácer que la deixa suaument enrere amb el cap i Carles Gil, que hui ha sigut titular, defineix sense nerviosisme.

Eixe gol no ha fet més que intensificar el joc defensiu que ha desplegat hui el València i que , a poc a poc, ha anat sucumbint al domini dels guipuscoans. Les parades de Alves no són per a sempre i el gol dels locals, que es veia vindre cada volta més, ha acabat arribant als 35 minuts. Centre de l’exvalencianista Canales que s’enverina i acaba dins la porteria. Amb l’empat s’ha arribat al descans.

Nuno ha decidit donar entrada a Filipe Augusto i Feghouli per André i Carles Gil per a canviar la tònica del partit, però en la segona part el partit s’ha enterbolit encara més i les arribades per part dels dos equips han sigut escasses.

Al minut 72 s’ha hagut d’esperar per veure una nova oportunitat del València, la primera des del gol. Aquesta ha arribat mitjançant Filipe Augusto, que ha creuat un baló que es dirigia perillosament a la porteria de Zubikarai i però que finalment ha eixit desviat.

Als instants finals el València s’ha bolcat, coincidint amb l’entrada de Orban per Parejo, i al 88 ha disposat d’una gran ocasió d’Otamendi per a tornar a avançar-se al marcador. Canales havera pogut fer el mateix al descompte però la pilota se’n va fregant el travesser.

Al remat,1 a 1 al marcador i el València, que ha quallat el seu pitjor partit del que va de temporada, continua sense conéixer la derrota.