CRÒNICA ESP 1-0 VCF: Nit esperpèntica a Cornella

El pla inicial de Nuno va quedar desmuntat en 18 minuts de joc. Els arguments que podria tindre el de Santo Tomé amb la citació i posteriorment per l’onze del qual disposava a Cornella quedaven trencats amb la derrota que el València va recollir de la seua visita al Power8 de Cornella.

Al primer minut de joc l’Espanyol avisava després d’aprofitar una errada d’Abdennour. La por s’instal·lava al cos dels valencianistes, després de vore l’onze que en la nit de hui Nuno presentava al Power8 de Cornella. Eixa por desapareixia dels valencianistes quan Bakkali s’apropava a l’àrea perica. El belga continuava sent el millor del València i servia en safata a Rodrigo un mà a mà que finalment errava davant Pau, porter de l’Espanyol.

Qui si trobava efectivitat a les primeres ocasions de partit va ser el conjunt blanquiblau. Des d’un costat va nàixer el primer gol de l‘encontre. Va ser després d’una falta botada des d’el costat dret on Victor Álvarez acabava cabotejant la pilota cap al fons de la xarxa de la meta de Jaume. Tot i les bones primeres accions dels blanquinegres al 18’, l’Espanyol ja dominava al lluminós. Un gol que a més frenava el sec les aspiracions blanquinegres.

De nou, com a les anteriors ocasions, els de Nuno patien de apatia a l’hora de la creació i de poder posar en dubtes als pericos. A més a més, coincidint amb els últims instant de la primera part, Jaume guanyava en presencia, apareixien en dos ocasions quasi consecutives on l’Espanyol podia haver ampliat diferències davant l’apatia valencianista. La millor noticia era que el descans arribava per tal de asserenar els ànims i tractar d’alçar el cap a la segona meitat. Possibilitats a la banqueta hi havien, tocava vore l’esperit de reacció de Nuno.

La represa arrancava sense cap novetat als dos bàndols. Nuno d’alguna forma resistia amb la seua travessa de hui. Certament els valencianistes eixien amb altres idees al ver de Cornella. Rodrigo, per segona volta, s’apropava cap al gol, un gol que haguera suposat la igualada i la tranquil·litat momentània dels valencianistes.

A poc a poc les coses tornaven al seu lloc. L’Espanyol s’adonava de l’error que era perdre metres i tornava a mossegar la medul·lar valencianista obtenint grans resultats. Al resultat s’afegia la lesió muscular de Jose Luis Gayà. El lateral de Pedreguer marxava prou afectat, tota una imatge que per a res convidava a pensar en un diagnòstic positiu.

Aprofitant este moment, Nuno decidia començar el seu carrusel de canvis. Arribava el moment de refer-se, i per a eixa missió el tècnic portuguès tirava mà de Feghouli, Alcácer i Piatti. Les substitucions entraven en un partit que començava a calfar-se en contra dels visitants. L’Espanyol començava a desplegar el mode piconadora en busca de poder ampliar la renda a més d’un gol. Jaume, afortunadament, en estos minuts era el pilar de contenció dels de taronja, hui, per poder evitar que els 3 punts es quedaren al caseller dels de Serio González tot i faltar més de 20 minuts per davant.

Al mateix temps que les forces s’esgotaven el temps caminava perillosament cap al 90 i el marcador no patia cap canvi. Una jornada més el València no podia alçar-se dels últims bacs. Amb el xiulit final d’Iglesias Villanueva, el VCF sumava la seua primera derrota del curs per la mínima (1-0). Una derrota dolorosa per les formes i que no convida ni molt menys en que la cosa millore. A més a més, indica que la revolució de Nuno va quedar en res. Finalment, divendres s’espera que el VCF passe el dur examen que de segur Mestalla tindrà preparat per a Nuno i el seu vestidor trobant-se davant al Granada.