CRÒNICA: El València CF guanya 0-2 i aconseguix l’objectiu Champions

Calia guanyar per a no veure de reüll altres resultats i el València CF va complir amb una victòria intel·ligent en Pucela amb gols de Carlos Soler i Rodrigo que serveixen per a culminar una remuntada històrica que li ha valgut per a classificar-se per a la pròxima edició de la UEFA Champions League.

Alliberats per assegurar la permanència, el Valladolid va eixir “mossegant”, buscant l’àrea defensada per Jaume. El València CF volia la pilota, moure-la sense presses ni activar el botó amb el qual provocar la “bogeria” amb un partit d’anada i volta, existia el convenciment a l’interior dels futbolistes que el gol arribaria i tant Wass com Gayà no van parar d’arribar a la línia de fons a posar pilotes a l’àrea… encara que abans que Carlos Soler posara el 0-1 al marcador, va haver-hi dos jugades que van colpejar el cor de l’afició.

Toni Villa va enviar un xut al pal, amb la porteria ben coberta per Jaume, abans que el portera nascut a Almenara traguera amb el seu peu dret un llançament de falta que s’anava enverinant. Però l’equip es va mantindre ferm, a pesar que en la banqueta sabien que el Getafe CF havia marcat i li havia “robat” temporalment al València CF la quarta posició.

Imperava la calma, perquè a poc a poc afilava el València CF les seues ungles en atac. Santi Mina havia obligat a Yoel a realitzar una gran parada després d’un centre de Wass, després el va intentar Guedes amb un violent tret amb la dreta, però qui no va perdonar va ser Carlos Soler. Després d’un excel·lent robatori de Rodrigo a Kiko a la vora de l’àrea, Mina va atraure dos defenses amb un excel·lent moviment que va deixar només a Carlos Soler, al qual li va fer un regal per a anotar un gol valuosíssim. L’afició valencianista va embogir. El València CF recuperava així la plaça de Champions, però encara quedava molt de temps per davant.

Només s’havia fet el primer pas, calia confirmar-lo ampliant l’avantatge. I després del descans, el València CF va eixir decidit a marcar el segon… que va arribar ràpid, en el minut 52 de partit, després d’una pressió alta de Parejo que va robar la pilota i en un dos contra un davant el meta Yoel, li va cedir la pilota perquè Rodrigo marcara. Vamosssss!

La plaça de Champions ja no es podia escapar, però calia patir encara. Perquè el Valladolid no es rendia i si no, que li ho diguen a Jaume, que va volar per a tocar amb la seua punta dels dits la pilota un potent tret d’Alcaraz des de fora de l’àrea, el just per a desviar-lo al pal. Era el minut 60 de partit, encara calia barallar moltíssim fins a travessar la línia de meta.

Marcelino també va aprofitar per a moure les seues peces, donant entrada a Kondogbia, Ferran i Gameiro. Tornava el pivot defensiu després de la seua lesió, minuts que va aprofitar per a anar agafant ritme de competició de cara a la final de Copa de la setmana vinent.

Semblava que no anava a haver-hi més sobresalts, ni quan l’àrbitre va recórrer al VAR per a veure si hi havia penal en contra del València CF, perquè ràpidament va comprovar que va ser una jugada “neta”, però Jaume va traure una mà espectacular en el temps de descompte a rematada de Ünal perquè el marcador continuara inamovible. I així certificar la classificació per a la pròxima edició de la Champions League.