CRÓNICA: “El Nanos” deixen al València CF en Primera Divisió

El València visitava la Ciutat de Sevilla per enfrontar-se al Betis i disputar la final que marcaria la seua permanència o el tràgic descens a segona divisió. L’equip venia motivat per una afició que es desplaçava en massa amb autobús per a poder estar i animar als seus en aquest partit tan important. A l’altre costat estava un Betis que volia oferir-li un últim homenatge a la seua llegenda, Joaquín, qui disputava el seu últim partit com a futbolista professional.

El partit començava de la pitjor manera possible, rebent el València un gol en el minut 1 de partit de les botes d’Ayoze Pérez. Poc després, als de Baraja li anul·laven un gol per fora de joc, després que l’equip intentara reaccionar a aquest colp tan prematur. El València ho intentava, però no acabava de generar perill amb les seues accions ofensives, mentre el Betis es posicionava molt bé en el camp. I no pareixia estar incòmode en cap moment.

Els jugadors valencianistes es veien nerviosos, bolcats tots a l’atac i revolucionats en les jugades ofensives. Claudio Bravo, juntament amb la defensa bètica, repel·lien els tirs dels de Baraja. Samu Lino es destapava com el més perillós del conjunt valencianista, però no estava encertat en la presa de decisions. Aplegava el descans i el partit seguia 1-0. El València se n’anava als vestidors pendents de la ràdio.

La segona part començava amb un canvi en les files del Betis, on entrava Ruival substituint a Sabaly, mentre que el València eixia amb el mateix onze que en la primera part. El guió continuava sent el mateix, un València bolcat a l’atac i un Betis còmode sense el baló. El trident d’atac valencianista es notava frustrat per l’encert de la defensa andalusa, qui es mostrava sòlida i segura en cada jugada ofensiva dels de Baraja.

A la banqueta, tant Baraja com Marchena es notaven molt actius i inquiets, sense parar de parlar amb els seus futbolistes que estaven al camp i amb els que estaven asseguts en el banc valencianista. Ambdós veien com els seus no aconseguien generar perill i com els de Pellegrini no li ho posaven gens fàcil.

Al minut 57 Baraja movia peces, Alberto Marí entrava per Lino i Foulquier substituïa a Correia. El València buscava coses diferents i passava a jugar amb 2 referències dalt amb la intenció de tindre més presència en l’àrea rival. Al minut 59 aplegava el moment de la nit, Joaquín Sánchez abandonava el terreny de joc per a sempre. El Villamarín esclatava en aplaudiments i en crits cap al gadità.

Al minut 62, Alberola Rojas assenyalava penal per unes possibles mans de Guido, però el Var intervenia per un fora de joc anterior a la jugada. El partit es posava cada vegada més complicat per al València, mentre els resultats dels altres partits començaven a no ser beneficiosos per als de Baraja.

És aleshores quan Diego López aprofitava un passe filtrat de Nico i feia l’empat que ens apropava més a l’objectiu de la permanència, a falta encara de 20 minuts de partit. El Betis poc després buscava altra cosa donant entrada a Guardado i a Juanmi. El partit passava a tindre un ritme més pausat i calmat. Baraja donava entrada a Yunus i a jesús Vázquez per a buscar cames fresques.

Al poc d’entrar Yunus, era expulsat per una forta entrada sobre Edgar i obligava a Baraja a donar entrada a Guillamón per a compactar l’equip i evitar esglais innecessaris. La jornada 38 anava entrant en els seus minuts finals, i el valencianisme estava cada vegada més pendent de la resta de partits.

Per a més inri, s’afegirien 12 minuts. El valencianisme tremolava dels nervis i començava a pensar que açò se n’anava, mentre el Betis continuava apretant i buscant la victòria. L’equip Che es mostrava replegat i amb les seues línies molt lluny de l’àrea rival.

Finalment, amb el resultat de l’Elx-Cadis i del Valladolid-Getafe, el València es confirmava com un dels equips que formaran part en la primera divisió de la temporada 2023-2024. El València finalitzava amb un empat una temporada que passarà a la història negra del club per lo negativa que ha sigut.

Una vegada més, “els xiquets” han salvat a l’equip, i han deixat veure la mala gestió que Meriton ha fet d’un club enorme que cada vegada es fa més menut.