CRÒNICA: Dolor per allò que volem

Viatjar al Villamarín mai és tasca senzilla. Arriba la nit, s’apaguen les llums i comença l’infern. Des del mateix moment en el qual sona l’himne a capela, saps que serà un partit molt difícil de guanyar. Com també s’intuïa els grans problemes defensius que anava a tindre en l’equip quan en el minut dos un despite de la saga del València va obligar a Cillessen a haver de traure un mà a mà amb Canales.

Durant els primers minuts la possessió era exclusivament del Betis. No obstant això, el València tampoc necessitaria moure molt la bola per a tindre la primera del partit. Jesús Vázquez fallava completament només dins de l’àrea després d’un gran centre d’Hugo Duro des de la part dreta. Semblava que el València guanyava terreny i s’afermava en el terreny de joc. Hugo Duro ho tornava a intentar, però el seu centre era rebutjat.

El partit va començar a canviar quan en l’11 Paulista no és contundent i Aldereta caça per darrere a Borja Iglesias quan marxava sense oponent davant. L’àrbitre senyalava falta en la vora de l’àrea davant els protestes d’un Villamarín encés, el VAR li donava la raó i mostrava la penya màxima. Res va haver de fer Cillessen, que es va equivocar de costat llançant-se a la dreta.

El València no baixaria el cap, però ja era perillosa la tendència que estava agafant el partit. Un València en el qual les “bones” ocasions a dalt no podien compensar de cap manera l’esperpent que estava sent arrere. Marcos André ho intentava des de l’esquerra i més tard fallava en boca de gol quan únicament havia d’espentar-la.

Mentrestant, en l’altra porteria Cillessen salvava un altre mà a mà. El colador del València seguia sense filtrar la brutícia. Mà a mà de Canales i pal del Betis. Segurament se li va haver d’aparéixer la verge del Pilar perquè el Betis no augmentara la renda. No obstant això, els miracles divins no són eterns i en una altra nova ocasió de Borja Iglesias acabaria arribant el segon gol del Betis. Tot això després d’un error de Foulquier que deixava completament venut a Cillessen

Però com hem dit abans, el València també arribava. En un d’aquell arreones marcava Paulista que l’espentava després d’una fallada del Betis. Després d’una xicoteta revisió en el*VAR el gol pujava al marcador. El joc era molt dolent, però aquell gol de Paulista ficava al València de ple en el partit. No obstant això, Paulista es feia mal en les cervicals i havia d’eixir substituït.

La segona part començava amb l’obligació de saber que si el València no feia molt més en els següents 45 minuts anava a ser impossible rascar alguna cosa de Sevilla. Hugo Guillamón veia la groga per deixar-li la cama a Carvalho en una ocasió en la qual potser va meréixer un càstig superior.

Les coses seguien sense eixir dalt. Gayà la penjava bé a l’àrea, però Diakhaby mesurava malament i l’enviava fora en una altra ocasió molt clara. Però les clares continuaven sent per a ells, com un tret de Vázquez que impactava en el cos de Alderete.

I el que fins a aquell moment era un partit dolent que es podia remuntar, es va acabar convertint en un malson replet de dolor. Gol de Pezzela per tota l’esquadra. 4 minuts després gol de Juanmi. El quart. I encara era necessari donar les gràcies perquè podrien haver caigut molts més. Cillessen evitava de manera màgica el cinqué gol després d’un altre mà a mà de Juanmi. El ridícul era més que notable. Un altre partit en el qual el València tornava a passejar-se.

Aquesta és la realitat del club que han creat des de Singapur. Tenen el que mereixen allí. Mentrestant, a València dolor, dolor i més dolor per veure en aquesta situació al club dels nostres pares i avis.