CRÒNICA ATM 2-1 VCF: Les proves donen l’esquena a Nuno

El VCF es presentava al Calderón amb bones xifres per poder fer front a l’huracà que és el conjunt del Cholo Simeone, els dubtes arribaven a l’hora de valorar com es presentaria el VCF a la seua primera eixida de nivell en Lliga. Al final dels 90 minuts la debilitat mental dels valencianistes van ser la màxima responsable de la derrota valencianista.

Sobre el verd situat a la vora del riu Manzanares, Nuno donava la titularitat a Danilo i Enzo per acompanyar a André i Parejo al centre del camp, davant el gol seria cosa de Santi Mina i Rodrigo Moreno. Amb la pilota rodant, el primers compassos de partit no van deixar un clar dominador, això si l’Atlètic de Madrid era qui més pressionava en les immediacions de l’àrea de Jaume. El mateix Jaume apareixia al 5’ de joc blocant bé per baix un xut sec i fort de Koke. El VCF mentres des d’un voluntariós Danilo llançava i preparava el joc dels blanquinegres. Les accions d’atac valencianistes a esta primera part eren ben cares de vore. Tot i això al minut 22 una bona acció entre Rodrigo i Cancelo acabava amb la centrada del lateral portuguès però Oblak apareixia bé per desbaratar qualsevol segona acció. A esta acció, Rodrigo es trencava amb clares senyals de dolor i Alcácer havia d’entrar al terreny de joc per suplir a l’hispà-brasiler (min 29, 0-0).

Fins ací va arribar el VCF perquè just a la mitja hora, coincidint amb la lesió que deixava KO a Rodrigo Moreno, el VCF encaixava el primer colp de la nit. Jackson Martínez s’encarregava d’acabar amb les aspiracions blanquinegres. Gol de colombià que venia precedit per una doble errada greu, primer de Mustafi i després de Santos, qui no encertava per rebutjar l’esfèric. Jaume poc podia fer sent l’última oposició del davanter matalafer. Pocs minuts després, minut 34, el d’Almenara es convertiria, de nou, en el pilar que ens té acostumat i mantenia als seus dins de partit parant una pilota molt complicada a xut de Jackson, evitant també que les diferencies es multiplicaren.

Malauradament, enguany qualsevol contratemps es converteix en un impossible per als de Nuno. Així pues a falta de 5 per marxar als vestidors, Carrasco, sense oposició i després de retallar per lliurar-se de la pressió batia a Jaume amb un fort xut des de fora de l’àrea valencianista i convertia el 2 a 0 en l’electrònic del Calderón. El VCF havia perdut ja tota esperança a l’encontre i el descontrol s’apoderava dels de Mestalla. El xiulit final del primer acte no convidava a esperar la reacció a la segona meitat.

La represa s’iniciava sense canvis a ambdós bàndols i el VCF mantenia el mateix esperit mostrat al primer temps de joc. Així difícil per poder canviar la imatge. La inoperància en atac continuava instal·lada en el grup de Nuno, qui tirava mà d’altra modificació per recuperar un punt de velocitat. Bakkali ingressava al camp per Parejo. El Cholo Simeone feia el propi amb Carrasco i Jackson que marxaven del camp amb sendes ovacions.

El partit amb permís de l’Atlètic guanyava en simplicitat. Els matalafers no posaven en massa problemes als blanquinegres i al 72 de joc, Mustafi provocava un penal després del derrocament de Godín. Paco Alcácer des d’els 11 metres no errava i d’alguna forma tornava a posar als valencianistes dins de partit sense merèixer-ho, coses del futbol.

Finalment, tot i la xicoteta resurrecció dels valencianistes al tram final de partit, el futbol va ser just amb el conjunt de Diego Simeone i els 3 punts van quedar-se per als del Calderón després de pegar, fort i per partida doble, a la primera part de joc.