CRÒNICA 1-1: L’Sporting crema al València en plenes falles

Mestalla sabia que València estava en falles. L’afició disfrutava hores abans d’un matí calorós d’ambient festiu. Amb els ‘aplaudidors’ repartits pels seients de l’estadi, tots els valencianistes allí presents simulaven una mascletada acompanyats per la Fallera Major Infantil i la seua Cort d’honor. Al temple blanquinegre ja s’olorava la gana de véncer, però tan sols la gana…

L’Sporting, acompanyat també per part de la seua afició, arribava amb ganes de rascar algun punt per a eixir de la zona de descens, i amb la intenció d’aprofitar la inestabilitat del València CF tot i arrossegar quatre partits sense véncer.

La primera meitat no anava a deixar massa detalls. Per part dels de Voro, Simone Zaza era dels únics que havia tingut oportunitats per a avançar-se, però no aconseguia rematar a porteria cap centre de Gayà. Orellana, en una ocasió, obligava a Cuéllar a atrapar el baló en dos temps. Poc més; poca intensitat. El missatge de Voro no s’havia demostrat en els primers 45 minuts.

Els de Gijón, tot i no donar tampoc massa feina al brasiler Diego Alves, aconseguien arribar a la porteria local amb contraatacs o amb pèrdues de baló aprofitades, encara que la defensa blanquinegra evitava el perill en diverses ocasions. Duje Cop tindria la més clara, però el baló marxava lluny de la xarxa. Al descans, jugadors marxaven a vestidors amb un empat sense gols i amb una meitat per davant per a intentar endur-se la victòria.

Amb una ocasió claríssima començava la segona meitat. Orellana es pegava una carrera de més de 40 metres en solitari però no aconseguia definir davant de Cuéllar, qui més tard es convertiria en un dels protagonistes del partit. Deu minuts després, Gayà queia derribat en l’àrea i l’àrbitre, sense pensar-ho, xiulava penal. Desgraciadament, Parejo fallava des dels 11 metres; Cuéllar encertava.

Per a empitjorar-ho més, Duje Cop aprofitava un retxàs d’Alves i feia el 0 a 1. Mestalla es calfava i tornava a enrecordar-se de Peter Lim. Des d’ací, el València CF posava un punt més d’intensitat i acosava la porteria visitant, encara que cada aproximació acabava en mans del porter.

Zaza, Munir i Cancelo tenien l’oportunitat d’empatar el partit, però cap dels 3 feia efectiu el llançament a porteria. A 5 minuts del final, Munir sí anava a a aconseguir-ho. Un remat de cap per l’escaire de Cuéllar feia que pujara l’1 a 1 al marcador. L’esperança de remuntar seguia viva.

Finalment, el València CF no aconseguia passar de l’empat a 1 i Mestalla es quedava amb un sabor amarg després de l’inesperat empat davant l’Sporting de Gijón. Tres punts necessaris que el València llançava a pedre amb una primera meitat fluixa i amb un penal desaprofitat.