La Champions no canvia la cara del València (0-2)

Colp de realitat per al València CF. La victòria tampoc arriva a la Champions i els dubtes cada vegada són més grans a l’equip de Marcelino. És cert que no és fàcil davant un transatlàntic com la Juventus, però la tropa de Marcelino va començar el partit movent la pilota amb criteri i es va plantar amb les línies ben juntes. Va avisar Guedes amb un llançament llunyà i la gent va convertir Mestalla en una caldera. L’ambient era espectacular.

Però a poc a poc va despertar la Juventus, que en deu minuts va disposar de tres ocasions claríssimes. No és habitual que perdonen Mandžukić, Khedira i Bernardeschi. Neto i Murillo van salvar l’equip del gol rival. L’afició es deixava la veu per a transmetre-li forces al seu equip, però a l’equip li costava anar-se’n a l’atac, no li deixaven, fins que va arribar el minut 28 de partit. Una acció sense pilota dins de l’àrea va acabar amb Cristiano Ronaldo expulsat, quedava molt temps al davant, però Marcelino va aprofitar per a avançar uns metres la seua defensa i donant l’ordre de tocar més la pilota. I així va ser.

Va recuperar el València CF el control, interpretava bé les ordres, solament faltava “mossegar” més en l’àrea rival. Batshuayi va traure la seua màgia i en una rajola va deixar arrere al defensor, per a colpejar amb violència la pilota, però Szczęsny es va engrandir per a repel·lir com va poder l’esfèric com si fóra un mur. Eren signes que alguna cosa bé podia venir, però la Juventus va apagar el “foc” que desprenia la graderia i l’ímpetu de l’equip amb un penal assenyalat sobre Cancelo, després d’un llançament a la fusta del portugués, un minut després. Parejo va alçar la bota i sense voler, va colpejar a Cancelo. L’àrbitre va castigar la disputa com a penal, que Pjanić va aprofitar per a elevar el 0-1 en el marcador. Va ser un colp dur, que es va perllongar després del descans, amb una altra pena màxima assenyalada pel col·legiat, que de nou va enviar Pjanić al fons de la xarxa.

No va ser fàcil vore com després de dos rematades de Batshuayi i de Rodrigo, que no van aconseguir el seu objectiu, rebre el “càstig” amb un altre penal. Calia reaccionar i Marcelino no va tardar a introduir canvis, donant entrada a Cheryshev per Vezo i col·locar a Wass en el lateral, ressituant a Carlos Soler i Guedes. Calia anar a l’atac. No quedava una altra alternativa. El València CF va aconseguir tancar a la Juventus, s’espentava des de la graderia, però no es trobaven espais per a reduir diferències, per este motiu fonamentalment es buscaven llançaments llunyans des de fora de l’àrea, sobre tot un Soler omnipresent al mig del camp, però en tot moment apareixia Szczęsny. Semblava que així s’anava a arribar fins al final, però en el temps extra, Parejo va poder reduir distàncies amb un penal, que en esta ocasió va aconseguir repel·lir Szczęsny. No es va poder tornar a la Champions sumant, però la fase de grups solament acaba de començar.