Carboni tira d’anècdotes per recordar el seu passat blanquinegre

Amedeo Carboni, italià d’Arezzo de 51 anys va ser el màxim protagonista al sopar previ al partit que el proper diumenge Mestalla acollirà. L’ex jugador i ex amo del carril esquerre junt a altres mítics com Vicente Rodríguez o el Kily González, va tornar a assaborir les mels de l’èxit blanquinegre gràcies en bona part a les nou temporades en les que va defensar la camiseta valencianista tant per Espanya com pels millors escenaris d’Europa amb una garra i coratge inigualable.

El millor moment de la nit va arribar tot just acabat el sopar. Amb la barriga plena, els penystes presents als locals de l’Agrupació de Penyes del València CF, van tractar d’agrair tot el que el ‘15’ del VCF dels 2000 va fer per el seu Club. Este carinyo, Carboni el va tornar explicant que ha sigut per a ell formar part de l’entitat així com anècdotes curioses, amb molta història per darrere i gracioses que l’italià va voler compartir amb els més de 150 penystes que acudiren en la nit d’ahir a compartir una vetlada única.

Una de les tantes histories curioses contades ahir va ser la del mateix dia del seu fitxatge pel VCF allà pel 1997. De no ser per l’ex president Paco Roig, l’esquerra del d’Arezzo no haguera arribar a córrer per Mestalla. L’ex màxim accionista del Club i màxim mandatari de l’època va ser l’encarregat de donar llum verda, l’Ok a l’estudi mèdic que el jugador prèviament no havia superat degut als problemes amb els que va arribar al seu talo d’aquil·les.

Per altre costat, l’italià ha pogut apropar-se en les últimes setmanes a les sessions de treball del seu compatriota, Cesare Prandelli amb el que també ha pogut xarrar no per fer-li vore el seu treball sinó per fer-li entendre el funcionament d’una ciutat, València la qual el propi Carboni coneix molt bé. “Jo li he recomanat que fora de la Ciutat Esportiva del VCF deixe de ser entrenador del VCF. Ha de disfrutar de la ciutat sencera amb la seua família, fills, amics”.

Carboni ha viscut molts moments de glòria i no tanta glòria del València CF. Per este motiu l’ex lateral de la Roma, selecció italiana i VCF repassava tots aquells moment més roïns que per contra hui li deixen un gust de satisfacció molt gran per vore la empremta que ha deixat dins del Club. Carboni reconeix que un dels seus dos pitjors moments va ser la de no haver pogut jugat la Final de Paris al 2000 després de la groga que va vore al partit de tornada davant el FC Barcelona. En altre sentit també recorda l’enfado que va agafar el gran dia del Pipo Baraja davant l’Espanyol que apropava al VCF a un títol de Lliga 31 anys més tard. “Després de la meua expulsió vaig marxar a casa sense dutxar, amb el xandall i les botes de futbol encara posades i vaig vore el partit entre la Reial Societat i el Reial Madrid, més tard el ‘Pipo’ va tocar-me per telèfon  per dir-me que havíem guanyat, al dia següent  ja no estava enfadat i estava molt més tranquil”.

Per últim el romanés va voler deixar un missatge de cara al Club amb el que tractar de recuperar les signes d’identitat del Club de Mestalla que hui en dia es troben en decadència. Amedeo Carboni va senyalar al Club com responsable de no saber fer entendre al jugador en el que Club que es troba, la ciutat on viu, les costums de la gent i demés aspectes que ajuden a la integració del professional com Carboni si va saber fer per tal d’ajudar dins d’una etapa de la seua vida molt complicada com era la d’arribar amb 32 anys i un estat físic que poc ajuda aleshores.