Atrapat entre l’urgent i l’important

L’urgent és solucionar la dolenta marxa esportiva de l’equip, l’important és solucionar el gran deute que lastra a l’entitat i fa que cada temporada l’equip perda potencial. Per això no es pot oblidar el problema econòmic de fons quan sorgixen altres problemes com és el cas ara.

Esportivament Djukic pareix perdut i sense idees suficients per a canviar la situació. Està trits, i el seu equip és un equip trist. Braulio va triar a Djukic, igual que l’any passat va encertar amb l’elecció de Valverde, però Braulio a hores d’ara i després de dur enguany a Oriol Romeu i Pabón que no estan rendint, està molt qüestionat. I en esta situació la responsabilitat de tirar o no a Djukic és per al President, que en cas d’acomiadar al serbi, haurà de decidir qui tria al seu substitut, si Braulio, o si un nou director esportiu.

La decisió d’acomiadar o no a Djukic dependrà del que passe diumenge, una nova derrota esgotaria el crèdit del tècnic. Però triar a la persona que ha de triar al seu substitut, això és més complicat, i el nom que més paperetes té és el de Rufete. Una solució de la casa i sense cost extra, però amb molt de risc per la seua inexperiència. I per això caldria mirar de travessar per l’experiència de gent com Javier Subirats, i que Braulio passara a exercir funcions de recerca de futbolistes.

Este és el problema actual que ha pillat al president en mig d’una gira per a intentar trobar diners per al València. Perquè l’actual consell d’administració encapçalat per Amadeo Salvo està treballant sense parar per a solucionar el problema del deute, per a reiniciar les obres de l’estadi, per a solucionar el deute de la fundació… Però en mig d’eixe treball sorgix el problema esportiu. Un problema que ens pot fer oblidar que a mitjà termini és vital solucionar el tema econòmic.

I en el tema econòmic cal trobar diners, inversors i acabar l’estadi, una solució global que arregle el problema de soca-rel. Ara bé el més normal és que qui vinga vulga manar, i per això és tan important que no vinguen ací Piterman, Ali Syed o similars. Si no gent que senta els colors. Salvo intenta trobar inversors que mantinguen l’actual consell sense fer-se càrrec del club per a què no vinga qui sa qui amb qui sa quines intencions de fora. Però això és encara més complicat.

Així que a l’espera del miracle de Salvo, si volem solucionar el problema reial, i a més volem que no vinguen de fora a fer negoci per a deixar-nos tirats, en la Comunitat només hi ha una persona amb els diners, la capacitat i el crèdit suficient per a redreçar la situació… el segon home més ric d’Espanya, Juan Roig. I de pas el València tindria una secció de basket.