ATH-VCF: El VCF viu a les adversitats per viure en Europa (1-0)

L’hora de la veritat. Després de diversos partits, el VCF es presentava amb el partit de la temporada amb la que salvar el nom d’esta identitat que prompte sumarà un any més, 97. Els huitens de final s’obrien a San Mamés amb un VCF que oferia molt poques garanties davant un Athletic Club que ja va mostrar-se molt superior en la primera entrega de les tres que s’esperen entre els lleons i els blanquinegres.

El moment exacte en el que el baló rodava la pluja començava a apoderar-se de l’encontre afectat durament a l’estat del terreny de joc que amb el pas dels minut empitjorava evitant la practica del futbol per a tots 22 protagonistes.

Si esta circumstància ja perjudicava al VCF, l’Athletic també es veia damnificat per fer el futbol que acostuma el treball de l’ex entrenador del VCF, Ernesto Valverde. Les pilotades cap a terra de ningú es succeïen en el VCF mentres el conjunt biscaí provava a Ryan amb xuts des de els voltants de l’àrea defensada per un Ryan que es mostrava molt segur amb estes situacions.

Com Aquil·les, este València té el seu punt fluix a l’hora de defensar les accions a pilota parada i fruit d’una jugada d’este calibre arribava el primer gol del partit. Beñat a la falta i el cap de Raul Garcia que connectava amb l’esfèric per obrir el marcador en el 20 del primer acte.

La reacció es va buscar mitjançant una prolongació d’Álvaro Negredo cap a Rodrigo Moreno que no va executar per finalitzar la jugada davant Iago Herrerín. L’1 a 0 es mantindria fins al xiulit de Kuipers, col·legiat de l’encontre. Tot i la feblesa valencianista a l’hora de buscar el gol amb el que alçar l’encontre als segons 45 minuts que restaven per tancar el primer combat.

L’inici de la segona part va mantindre els esquemes inicials dels dos equips presents a San Mamés. I el guió futbolístic també va seguir la línia del primer acte. L’Athletic continuava amb el pes del partit i era qui disposava de les millor ocasions amb les que poder tancar l’eliminatòria tot i faltar el partit de la setmana que ve a Mestalla.

Aduriz i Merino, homes gol de Valverde, desaprofitaven estes ocasions que també trobaven l’oposició de Aymen Abdennour qui regressava a la titularitat fent un treball molt digne per tal d’evitar que la serie es quedarà sentenciada a la vora de la Ria de Bilbao. Per altre costat la millor dels de Mestalla queia sobre els peus de Rodrigo Moreno, novament com a la primera part. Balenciaga apareixia per tal d’evitar el gol que fera del partit de Mestalla un encontre obert i més clar per als de Mestalla.

Amb el temps esgotant-se l’encontre caminava cap a la sentencia en un Mestalla encés en flama el proper 17 de març. L’1 a 0 dona esta sensació a la que caldrà agarrar-se de cara als 90 minuts que resten, tot i l’última ocasió que Aduriz, incomprensiblement en la nit de hui, errava davant Mathew Ryan.