El VCF ingressa 90 milions per quatre jugadors clau

Les urgències econòmiques del València CF ja no són ni un secret a veus, sinó una realitat palpable per qualsevol club que s’acoste amb interés a les oficines de Mestalla. Això, unit a la conjuntura dels clubs per l’impacte que té el COVID-19 en la seua salut financera, provoca que la bambolla inflacionada del futbol s’haja reduït i les xifres desorbitades solament apareguen en casos comptats.

Amb l’oficialitat del traspàs de Rodrigo Moreno, que va arribar ahir a últimes hores de la nit, ja són quatre els jugadors que el club de Mestalla ha traspassat en aquest atípic mercat estival. I no són quatre peces qualsevol. Ferrán Torres, Dani Parejo, Francis Coquelin i el mateix Rodrigo, quatre actius fonamentals en l’engranatge del València CF, han deixat l’entitat de la Capital del Túria en direcció a Manchester, Villarreal i Leeds, respectivament. Tots ells deixaran 90 milions en les arques del club en el millor dels casos, doncs bona part de les seues operacions s’han completat amb xifres variables en funció del rendiment esportiu de cadascun d’ells.

El més profitós, econòmicament parlant, és Rodrigo. El davanter de 29 anys es posarà als ordes de Marcelo Bielsa al Leeds United, que acaba d’ascendir aquest mateix any a la Premier League, per 30 milions fixos més altres 12 en primes i variables, la majoria d’ells de fàcil compliment. En el club esperen que els ingressos totals de l’operació arriben a situar-se en els 40 milions. Rodrigo va arribar en 2014 procedent del Benfica per 30 milions, per tant, el València CF tanca un acord positiu en obtindre plusvàlua per un futbolista 6 anys més veterà que quan va arribar a Mestalla.

El següent en l’escaló del profit econòmic és Ferran Torres. El de Foios permetrà al València CF ingressar 23 milions fixos més altres 12 en variables, que dependran de trets esportius com els gols, internacionalitats amb Espanya o els títols que aconseguisca amb el Manchester City. Les xifres del traspàs es queden pobres per la projecció de l’extrem valencià, però la pressió d’haver de buscar eixida a un jugador que acabava contracte en 2021 ha espentat al València CF a acceptar una operació que se situa per davall del valor de mercat de Ferran, que arribava als 40 milions. L’extrem es va formar en la pedrera valencianista, per la qual cosa no es va pagar en el seu moment cap traspàs per adquirir els seus serveis i el club obtindrà un benefici net amb la seua operació.

I, finalment, arriben els dos últims integrants d’aquesta llista de traspassos i que, probablement, protagonitzen una de les pitjors operacions econòmiques del club en els últims anys. Espentats pel desig desmesurat d’Anil Murthy per traure’ls del vestuari, Dani Parejo i Francis Coquelin van posar rumb a Villarreal CF per a jugar a Europa amb el submarí groc. El capità valencianista va marxar com a agent lliure, encara que es van incloure una sèrie de variables en la negociació amb el Villarreal per les quals podrien arribar a pagar tres milions si el seu rendiment esportiu és òptim. Coquelin, per la seua part, va signar amb els groguets per uns 7 milions d’euros i altres tres en variables, encara que segons informava Ser Deportivos Valencia, el deute que encara té el club de Mestalla amb el Villarreal pel traspàs de Cheryshev podria reduir aquestes xifres. Aquests dos futbolistes van formar, durant alguns trams de la temporada, el centre del camp titular del València CF, club que han abandonat amb un benefici màxim de 13 milions si es compliren totes les primes estipulades en els contractes.

Parejo va arribar a Mestalla en 2011 del Getafe CF a canvi de 6,5 milions d’euros i la cessió de Moyà. Més enllà dels 31 anys que tenia el de Coslada, el president del València CF ha actuat per motivacions personals i ha donat eixida a cost zero al capità de l’equip i un jugador que, en cas de no haver-se produït una pandèmia mundial, haguera acudit a l’Eurocopa 2020 amb Espanya. Pel que fa a Coquelin, signava amb els ché en el mercat hivernal de la temporada 17/18 amb una clàusula de compra obligatòria amb un valor de 12 milions, per la qual cosa el club també ingressaria menys del que va pagar per ell si es donaren totes les variables de la seua contractació.

En definitiva, les pressions econòmiques d’un club sense Europa i amb seriosos problemes per a costejar les fitxes dels seus futbolistes, a més dels problemes interns de la propietat amb el vestuari, han construït un escenari complex en el qual el València CF solament ha aconseguit signar 90 milions per quatre peces clau. Està per veure quin serà el següent nom a la llista.