Almenys tornaren en autobús

Res. No hi ha forma. Una de calç i altra de sorra en este equip. El València CF va tornar-se de la seua ultima visita al Calderón amb una derrota amplia i buida de conceptes com per a poder traure conclusions vàlides.

El nou missatge del tècnic de L’Alcúdia, Salvador González ‘Voro’ mostrant el punt de satisfacció pel treball del seu grup després dels 90 minuts va ser la gota que va fer vessar el got dels vora 300 valencianistes que agafaren carretera i manta cap a Madrid, a l’inici amb l’esperança de donar la sorpresa i a la tornada amb la desolació per bandera com única realitat palpable del vist.

El partit deixava sensació de ràbia per un costat i de normalitat per altre. La pregunta de; “I per què hui no?” s’escoltava entre els valencianistes de tornada que no podien aguantar la vergonya de vore un dia a l’equip en la seua versió del Doctor Jekyll i a un altre amb la cara de Míster Hyde. Un Deja Vu continuï de la passada campanya i la present temporada.

El poc tacte, tot i la dolorosa derrota, dels protagonistes blanquinegres a l’hora d’acomiadar als valents desplaçats al Vicente Calderón també va fer mal com si del 4-0 es tractarà.

_{La nit sobre la carretera la millor aliada davant la derrota. Foto: Blanquinegres.com / Víctor Quilis}

Deixant darrere Madrid i tractant de trobar consol amb els rivals directes i les seues derrotes, l’expedició del primer equip blanquinegre perdia el seu AVE direcció Estació Joaquin Sorolla i reprenia el viatge de tornada cap a la Capital del Túria en autobús a forma de càstig. Una notícia que entre l’afició va servir per mitigar el dolor i passar en calma les més de quatre hores i mitja de trajecte de tornada cap a València. Una justícia poètica al cap i a la fi per tancar el desplaçament de la parròquia blanquinegra.