Aguanta, Gracia

Probablement Javi Gracia haja aguantat més del que haurien aguantat molts altres entrenadors. I és que l’actual míster no és un ‘funcionari’ més de Meriton Holdings, sinó que té les coses ben clares des del primer moment que va xafar la capital del Túria. Ha quedat més que demostrat. Un projecte inexistent, promeses incomplides, un desmantellament de l’equip i zero reforços són algunes de les coses que ha patit el pamplonés en tan sols 72 dies que du al Club. Ja va manifestar el seu malestar en públic, però la situació va continuar igual. Igual o pitjor, vist lo vist.

Després de tancar-se el mercat de fitxatges més pèssim de la història del València CF, amb un balanç de 8 eixides -moltes d’elles importants- i 0 reforços, Javi Gracia ja no aguanta més. Tots, tan aficionats com premsa i jugadors, de segur que anem a acceptar la decisió del míster, ja que ell sí que s’ha guanyat el respecte i el dret a decidir. Faltaria més. Des de la seua arribada, l’entrenador ha mostrat compromís, treball, ganes, esforç i sacrifici, però sembla que se li està acabant tota l’energia. I en raó.

Però, igual que un servidor, imagine que totes aquelles persones a les quals ens importa el València CF, és a dir, aquelles que ja no creguem ni en Peter Lim, ni en Anil Murty, ni en tota la seua tropa, estem creuant els dits per a no rebre la notícia de què Gracia deixa de ser l’entrenador del primer equip. Ho acceptaríem, sí, no quedaria altra, però la figura de Javi Gracia és de les poques que ens dona confiança per a poder salvar la temporada i per a no fer el ridícul. O per a fer-lo el menys possible. I dic de les poques, per no dir l’única. Per què… a què més ens podem aferrar?

És per això, Gracia, que demanem que aguantes. Els valencianistes t’assegurem des de ja un gran fitxatge. El millor fitxatge que qualsevol entrenador podria tindre. I eixe fitxatge és l’afició valencianista. Javi, ja ens tens a tots a la butxaca i estem decidits a lluitar amb tu i amb els nostres. En 101 anys d’història, hem passat per molts mals moments. Igual no tan mals com aquest, però de tots hem aconseguit eixir. Açò és una pedra més en el camí, però algun dia ells no estaran mentre que nosaltres sempre seguirem ací. Sabem que és difícil, però, com diu Tardor, “que ningú et diga mai on podràs arribar”. Aguanta, Gracia.