VCF i Champions League, una història curta però intensa

La Champions League o Lliga de Campions és la competició per excel·lència al continent europeu. En ella tracta d’entrar el València CF. Per a l’entitat de Mestalla és capital ser un dels 32 equips finals que lluiten per eixe trofeu que rep de mal nom la ‘Orejona’. En l’actualitat que viu el Club, es fa necessari vore al VCF dins d’esta elit seleccionada per jugar a la competició de les estrelles.

A més a més, esta reunió exclusiva del futbol europeu guarda altres vincles molt forts amb la Capital del Túria. El valencianisme és ‘adolescent’ en açò de jugar la ‘Champions’ però eixa joventut no evita que a la memòria col·lectiva blanquinegra trobem fortes emocions, llàgrimes i somriures.

La primera volta que el VCF passejà el seu nom a la millor competició d’Europa va ser a la 71-72. El conjunt blanquinegre entrava a la, ja extinta, Copa d’Europa, competició que reunia, exclusivament, a tots els campions de les lligues europees. En ella el VCF va superar al Luxemburg, Hadjuk Split per acabar caient davant el conjunt hongarès de Ujpest Dosza. Els de Alfredo di Stefano posaven fi a la seua primera participació a la competició europea arribant fins a 2a ronda, quedant-se a les portes de la fase final d’una ‘Champions’ que va acabar guanyant l’Ajax d’Amsterdam de Johan Cruyff. Els més veterans de Mestalla destaquen d’aquell equip el poc de temps que va passejar-se pel continent, tot i el bon equip que s’hi va confeccionar.

Foto: Reuters

Quasi 30 anys més tard, en concret 27, el VCF tornava a la màxima competició del futbol a Europa. Des d’aleshores, el conjunt de Mestalla ha sigut un visitant assidu a esta competició. Al 1999, els de Mestalla regressaven a viatjar per els millors estadis del món. Este VCF dirigit per Héctor Cúper va fer saltar les alarmes de molts històrics com Ibrox Park de Glasgow, el Philip Stadium d’Eindhoven, Old Trafford, l’Olímpic de Munic. Com una piconadora, este grup de jugadors –Piojo López, Mendieta, Carboni, Djuckic, Kily González… caminaven amb pas ferm desfent-se per exemple, de la Lazio de les superestrelles als quarts de final. El valencianisme vivia en un somni de fades. Paris es convertia en taronja després de difuminar a les semifinals al FC Barcelona. El VCF, novell a estes competicions, mostrava una maduresa inaudita a la Lliga de Campions. Finalment, el somni es trencava en mil pedaços en una nit de maig a l’estadi de Saint-Denis. En una final espanyola davant el Reial Madrid, els valencianistes pecaven de falta d’experiència i desapareixien a la primera Gran Final derrotats per 3 a 0.

Foto: ciberche.net

Quan tot el valencianisme es preguntava quan tornaria la pròxima oportunitat d’estar tan aprop de conquerir Europa i la decepció inundava el Club, una temporada més tard el VCF tornava a viure una nova oportunitat dins de la millor competició per Clubs d’Europa. Per segona temporada consecutiva, els de Cúper demostraven estar molt còmodes a esta mítica competició. De nou, el camí dels valencianistes a la competició de les estrelles s’iniciava amb una fase prèvia que es definia a favor dels de Mestalla davant un conjunt austríac, el Tirol Innsbruck. La senda que va portar als blanquinegres fins a la Final de San Siro, Milà, va recrear les gran nits com la de davant l’Arsenal i la de la semifinal davant el Leeds United. A la Final, el colp va ser encara més dur. Tot i l’experiència adquirida la temporada passada, el València CF perdia la possibilitat de sumar la seua primera ‘Champions’ davant el Bayern de Munic des d’els 11 metres.

Foto: València CF

Tot i que l’entitat de Mestalla no ha tornat a assaborir tan de prop les mels, Mestalla, el VCF i la seua afició si que han pogut sumar altres moments per al record. Les nits davant l’Inter de Milà als ¼ de Final del 2002, els octaus al 2007 amb un gran David Villa o la sèrie de quarts entre el VCF i el Chelsea on David Silva va destapar-se davant el futbol mundial. Negra i per a l’oblit va ser la participació a la 2007/08. Després d’una travessia al desert de 2 temporades, el VCF al 2010 enganxava el seu record de participació a la Lliga de Campions. 3 temporades (10/11, 11/12, 12/13) seguides on el més lluny que es va arribar van ser els octaus de Final.

Ara, després de que Mestalla silenciarà la música de la ‘Champions’ el 6 de març del 2013 davant el PSG, arriba el moment de que Europa torne a vore volar a la rata penada blanquinegra per els millors escenaris del continent. El VCF s’endinsarà en 2 dies a les portes de la millor competició de Club al món i l’únic entrebanc existent és l’AS Mònaco. Mestalla serà testimoni important per que este dur partit de prèvia quede en un primer plat, fort, en el qual acostumar-se i rememorar que suposa jugar amb el baló de les estrelles.