Crònica: El València dels “nanos” acoseguiex una victòria que sap a salvació (1-0)

El València rebia a un Reial Madrid que venia de perdre per 4 gols a 0 el passat dimecres, on va disputar el partit de tornada de les semifinals de la Champions League. El partit era important per als dos equips, per al València perquè de sumar punts donaven un pas més en la lluita per a la permanència i per al Madrid per a poder aconseguir sensacions positives després del mal resultat a Manchester.

A l’onze inicial del València tornaven Thierry i Edinson Cavani, qui no pogueren estar el passat diumenge a Vigo per motiu de sanció. Javi Guerra i Diego López també van tornar a eixir d’inici, demostrant que el Pipo té molta confiança en els jugadors joves del Mestalla al apostar per ells en un partit d’una gran magnitud com aquest.

Per part del Madrid, Courtois era titular després de filtrar-se la seua possible després de forçar el passat partit de Champions, on patia una lesió al tríceps. Rotacions en el centre del camp. Ceballos, Tchouameni i Camavinga substituïen a Kroos, Modric i Valverde.

El partit començava amb un València amb ganes, que pressionava i atacava sense parar, motivat per Mestalla, que com sempre, apretava amb 46.000 valencianistes animant l’equip. Començava amb polèmica, després d’haver dues jugades on Kluivert i Cavani queien dins l’àrea. Al passar els minuts el Madrid començava a fer-se amb el domini de la possessió, mentre el València en mantenia atent per al contraatac.

Cap a l’equador de la primera part el ritme era pausat. Ambdós equips eren cautes a la hora d’atacar i en el cas del Madrid controlaven el joc, però no generaven perill però, al minut 32 esclatava tot. Diego López aconseguia igualar als seus companys Alberto Marí i Javi Guerra i marcava el seu primer gol amb el primer equip, després de rematar un baló de Kluivert que estava a mitat camí entre el tir i el centre. El València s’avançava en el marcador i el Madrid havia de remar.

El partit se’n anava al descans i el València donava la sensació d’estar molt còmode en el terreny de joc, no controlant la possessió però generant perill cada vegada que s’apropava a la porteria de Courtois. El Madrid solament aconseguia tirar entre els tres pals en una falta que Mamardashvili aconseguia atrapar sense cap dificultat.

Començava la segona part i amb ella el canvi de xip del Madrid. Els d’Ancelotti eixien molt actius ofensivament i arribant amb certa facilitat a la porteria del València. Poc a poc, els de Baraja anaven entrant en acció, generant ocasions i jugant un futbol de qualitat.

Després de la polèmica a causa d’una jugada amb Cömert de protagonista i on els jugadors del Madrid acabaven encarant-se amb la grada, els d’Ancelotti començaven a crear perill i a incomodar als locals, qui continuaven esperant les errades del rival per a eixir ràpidament a la contra.

La defensa del València amb Cenk i Cömert de centrals, que en un principi generaven dubtes entre els aficionats, feia un partit molt complet en tots els aspectes. Els canvis de Baraja feien que l’equip anara un poc cap el darrere, mentre el Reial Madrid seguia atacant. Mamardashvili es convertia pràcticament en cada jugada en l’heroi valencianista, parant cada envestida dels visitants.

Finalment l’encontre acabava, després de 16 minuts d’afegit, amb la victòria d’un València que ho ha donat tot en el camp i que ha aconseguit pràcticament la salvació després d’estar jornada darrere de jornada en la zona baixa, però que amb aquests 3 punts es situa en la posició número 13 i demostra que amb ganes i sacrifici es poden aconseguir els objectius.