No encenguen les alarmes!

La derrota d’ahir per 4 gols a 1 davant el Bayern ha cogut en l’afició del València. Per molt amistós que fóra el partit, mai és fàcil de digerir una golejada d’eixa magnitud i davant un rival que, d’una manera o altra, ens ha donat de nou la benvinguda a la vertadera Europa, al que serà la Champions League d’ací unes setmanes.

Valdano estaria més o menys encertat amb allò de la “derrota útil”, però sí que és cert que no ha de cremar-se la falla perquè els de Nuno caigueren ahir de la manera que ho van fer. Són diversos els arguments que poden emprar-se per a defensar a l’equip blanquinegre. El Bayern, per exemple, arribava més rodat al partit, ja que comença les seues competicions pràcticament a principi d’agost. El València, en canvi, era el segon partit complet que jugava, després d’haver competit contra un Segona B austríac i en un torneig amb partits de 45 minuts.

A açò últim han de sumar-se els jugadors que encara falten per incorporar-se amb l’equip i els que acaben de fer-ho però encara no han entrenat pràcticament amb els seus companys; parlem d’Alcácer, Mustafi… Quasi res.

També cal recordar que el d’ahir no era un rival qualsevol. El Bayern de Munich, una pedra de toc immensa que, com hem dit, li ha recordat al València el que es va a trobar si passa la fase prèvia de la Lliga de Campions. Fins que arribe eixe moment toca aprendre de les errades, tan jugadors com aquells que decideixen qui són eixos jugadors, i treballar per a demostrar que hi ha equip per a estar en la màxima competició de clubs mundials.