CRÒNICA: El València resisteix i arranca la temporada amb victòria

El València va arrancar la temporada amb victòria (1-0) davant el Girona amb un gol de Carlos Soler des del punt de penal en un partit  que va travessar totes les fases i que va exigir moltes versions diferents als de Gattuso; una primera part bona amb futbol, pressió alta i ocasions i una segona part de patiment i resistència després de l’expulsió de Cömert.

La temporada va arrancar amb un Mestalla entregat que aplaudia l’enèrgica eixida del València. Lino i Castillejo començaren desbordant i aplegant a línia de fons i les seues centrades provocaren els primers ‘Uy’ a la grada. L’extrem brasiler es va connectar molt prompte al partit i pressionava, robava i guanyava metres en cada jugada.

El Pla de Gattuso

L’equip de Gattuso pressionava molt alt l’eixida de baló del Girona i ho feia bé, ofegava al rival i jugava en camp contrari. Per la seua banda, l’equip de Michel buscava una via d’eixida amb els balons en llarg cap al Taty Castellanos, que intentava jugar de cara i a partir d’ahí, trobar espais per a atacar la porta de Mamardashvili.

Els de Gattuso imposaven el seu pla de partit i la societat Lino-Jesús Vázquez per la banda esquerra començava a entendre’s. El València va basar gran part del seu joc en eixa banda i els dos joves van ser molt protagonistes durant la primera mitja hora. S’associaven, desbordaven i trencaven a l’espai portant perill a la porta de Juan Carlos. En una d’elles, Hugo Duro no va aplegar per poc quan es quedava sol davant del porter.

El mateix Hugo Duro la va tornar a tindre, però el seu xut va eixir massa alt i instants després, Castillejo des de la frontal va estavellar el baló amb la defensa del Girona. 3 ocasions de perill en un curt període de temps que feien que el València meresquera anar per davant i així ho reconeixia Mestalla ovacionant als seus.

El València apretava l’accelerador i rondava l’àrea rival dins que en una acció de pressió, va robar, es va plantar en la frontal de l’àrea i va provocar una falta perillosa que llançava Castillejo i acabava en penal a favor. Un penal que, com sempre, es va encarregar de transformar Carlos Soler per a fer el primer al fil del descans enganyant a Juan Carlos.

Els valencians ho mereixeren i acabaren anant-se’n amb avantatge, que va poder ser major si Lino haguera decidit bé un contraatac en l’última jugada, ja que anava amb Hugo Duro i Carlos Soler, però va tardar massa en passar el baló.

Contratemps

I a l’inici de la segona part es va complicar el partit. Cömert va ser expulsat després de la revisió del Var sobre una dura entrada a Castellanos i això va encendre a Mestalla. A més, va amonestar a Correia en una acció discutida i minuts més tard va perdonar l’expulsió a Samu Sáiz, que ja tenia una targeta. La polèmica estava servida i Mestalla bramava.

Amb el canvi d’escenari, els dos entrenadors s’adaptaren. Michel va traure a Stuani i va situar dos davanters al camp i Gattuso per a contrarestar el moviment va donar entrada a Mosquera i Foulquier en lloc d’Hugo Duro i de Carlos Soler, qui es va retirar ovacionat per la grada.

Resistència

Amb més de 20 minuts al davant el València es tancava i tractava d’eixir a la contra, mentre que el Girona cremava les naus i intentava guanyar metres. Gattuso va retirar a Castillejo i Lino que no podien més i a Jesús Vázquez, que estava amonestat. En el seu lloc van entrar Lato, Maxi i Nico, que debutava amb un context complicat.