OPINIÓ: Bordalás té motius per a estar enfadat, però no amb la premsa

Bordalás ha explotat durant el dia de hui amb la premsa. Alguna cosa que mai abans havia ocorregut, ja que el tracte del tècnic madrileny ha sigut sempre impecable. Però hui alguna cosa ha canviat. Després de diferents males contestacions als companys, ha acabat amb una picabaralla amb Chimo Masmano, periodista de la CADENA SER.


I és normal. Perquè Bordalás és persona, i té un límit. Em consta que des de fa temps a l’entrenador li pesa haver d’estar donant sempre explicacions per temes que no li competeixen i que a més després li genera incendis interns. No és fàcil la seua funció i el seu paper. Però la premsa i l’afició ha estat sempre amb Bordalás, i hui no es mereixia eixe tracte.

A més, cal dir que quasi la totalitat de les preguntes anaven referents a declaracions que el propi tècnic va donar en el post partit contra el Barça. Aquesta vegada ens ha tractat de contar que l’ambient és d’optimisme, però jo em llance una pregunta en veu alta: Com es motiva a una plantilla que “no dona per a més”, com ell mateix va dir?

La temporada no se soluciona ni guanyant la Copa del Rei, i mira que seria una alegria immensa. L’afició valencianista necessita i demana un projecte, una regularitat i equip recognoscible al qual aferrar-se. Guanyar-li al Utrillas, Arenteiro, Cartagena, Atlètic Baleres, Cadis i Athletic en Copa no hauria de modificar l’anàlisi i la valoració de la temporada. Érem el València i no és acceptable el conformisme en el qual hem entrat.

I el problema de tot açò és que la plantilla és encara més mediocre del que Bordalás esperava quan va arribar a la ciutat. La setmana passada va afirmar que açò no és el que esperava i no s’explica com es continuen cometent els mateixos errors. La resposta és clara: aquesta plantilla no dona per a més, però és el que hi ha, no?